Economia

Anàlisi

L'excepció diària

Fernando Alonso abandera l'autoestima econòmica del sud d'Europa mentre Rajoy es tanca a La Moncloa a rebre esportistes

En un país on fins i tot els maga­zins tele­vi­sius del cor han incor­po­rat un mar­ca­dor ins­tan­tani de la prima de risc, el pas lògic és que un pilot de fórmula 1 enar­bori l'auto­es­tima econòmica. Quan el tri­campió austríac Niki Lauda va aga­far el micròfon diu­menge al podi de Hocken­heim (al land ale­many de Baden-Wur­ten­berg) i es va acos­tar a Fer­nando Alonso per entre­vis­tar-lo, aquest es va dis­cul­par: “Jo no hi entenc gaire, de política.” A l'ins­tant, però, el pilot de Fer­rari va demos­trar que les esto­nes com­par­ti­des amb el seu patro­ci­na­dor i pri­mer ban­quer de la zona euro, Emi­lio Botín, tam­poc no són en va. “Un pilot espa­nyol, en un cotxe italià i dis­se­nyat per un grec ha gua­nyat a Ale­ma­nya... Està bé”, va con­fes­sar Alonso amb sor­ne­gue­ria al veterà Niki Lauda.

L'endemà que Alonso aban­derés l'orgull del sud euro­peu en un land que acull les seus d'empre­ses com ara Porsche i Bosch i que té una taxa d'atur del 4%, el pre­si­dent espa­nyol, Mari­ano Rajoy, va viure el retorn a l'excepció diària de l'esca­lada de la prima de risc amb un únic punt a la seva agenda: “Recepció, al com­plex de La Mon­cloa, de l'equip espa­nyol par­ti­ci­pant en els Jocs Olímpics de Lon­dres.”

Men­tre Rajoy es pre­pa­rava per ofi­ciar la recepció espor­tiva, la prima de risc tocava a les deu del matí el sos­tre dels sos­tres: 642 punts bàsics. Amb el bund ale­many a l'1,14%, el bo espa­nyol a 10 anys cotit­zava al 7,55%, cinc centèsimes per sobre del 7,5% que l'abril del 2011 deto­nava el res­cat de Por­tu­gal.

En aquest clima d'excepció diària i de quo­ti­di­a­ni­tat al límit, Espe­ranza Aguirre es feia visi­ble al Congrés per enviar un suport enve­ri­nat a Rajoy: “Si no volem con­ver­tir-nos en l'Argen­tina, amb cor­ra­lito i inflació del 20% o 40%, hem de pren­dre les mesu­res necessàries per equi­li­brar els nos­tres comp­tes, s'han d'aca­bar sub­si­dis, sub­ven­ci­ons i maman­dur­rias.” A l'hora que Rajoy obria les por­tes de La Mon­cloa als aspi­rants a l'or olímpic, la prima de risc es cal­mava i tan­cava en 630 punts bàsics.

Quan a l'ana­lista Juan Igna­cio Crespo, de Thom­son Reu­ters, se li pre­gunta si pot des­a­parèixer l'euro, ell sem­pre recorre a un gràfic sobre les posi­ci­ons cre­di­to­res de cada banc cen­tral en què el Bun­des­bank hi surt en pri­mer lloc amb 700.000 mili­ons pres­tats. “Si el Bun­des­bank vol cobrar tot un dia, l'euro no pot des­a­parèixer”, sosté Crespo, iro­nit­zant que cap cer­vell ale­many esperi cobrar abans en drac­mes, escuts o pes­se­tes. I afe­geix: “Abans a la borsa hi havia la figura del cui­da­dor, que si veia al par­quet mol­tes acci­ons del San­tan­der, per exem­ple, sor­tia a bus­car com­pra­dor i això sub­jec­tava el valor. I aquí el BCE ha de sub­jec­tar el deute públic espa­nyol i l'italià, com­prant-lo quan superi el tipus del 6%.”

Envol­tat d'espor­tis­tes olímpics, Rajoy tren­cava el seu silenci a les sis de la tarda: “Estic apli­cant la mateixa medi­cina que els espor­tis­tes: tre­ball, esforç, dedi­cació i per­se­ve­rança.” Igual que Alonso, però ell sense poder cri­dar al podi de Hocken­heim.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.