Economia

“No hem d'anar pidolant”

El conseller d'Agricultura vincula la modernització del canal d'Urgell al resultat del 27-S

Al contrari que el seu antecessor, creu que l'obra s'ha de fer amb diners públics

Si no és una infra­es­truc­tura d'Estat, poc li'n falta. El nou con­se­ller d'Agri­cul­tura, Jordi Ciu­ra­neta, va visi­tar ahir la Casa Canal de Molle­russa, seu de la Comu­ni­tat de Regants de l'històric Canal d'Urgell. Per Ciu­ra­neta, “les deci­si­ons que prendrà el país en els mesos vinents” –en una clara referència al procés d'inde­pendència de Cata­lu­nya– seran clau per fer front, finan­ce­ra­ment par­lant, a l'espe­rada moder­nit­zació del reg al canal d'Urgell. Segons Ciu­ra­neta, el país podria tenir sufi­ci­ent capa­ci­tat finan­cera per no haver “d'anar pido­lant'' a altres llocs i con­so­li­dar així “l'estratègia'' d'aquesta impor­tant infra­es­truc­tura de rega­diu.

Estratègia com­par­tida

El con­se­ller d'Agri­cul­tura, que es va reu­nir amb el pre­si­dent dels regants, Ramon Carné; i l'alcalde de Molle­russa, Marc Sol­sona, va dir que “és fona­men­tal'' creure en “l'estratègia com­par­tida'' que suposa el canal d'Urgell, i per això va recal­car que cal har­mo­nit­zar la infra­es­truc­tura amb el riu Noguera Palla­resa –ara el canal s'ali­menta del Segre– per poder tenir sufi­ci­ent quan­ti­tat d'aigua.

En aquest sen­tit, i res­pecte a la tan rei­vin­di­cada moder­nit­zació del rega­diu del canal d'Urgell, Ciu­ra­neta va remar­car que val molts diners i que per això con­fia que el país pren­gui les deci­si­ons opor­tu­nes que per­me­tin incre­men­tar la capa­ci­tat finan­cera i no cal­gui dema­nar almoina a d'altres llocs i poder-ho fer “'per nosal­tres matei­xos''.

D'aquesta manera, Ciu­ra­neta con­tra­diu el paper que va tenir el seu pre­de­ces­sor en el càrrec, Josep Maria Pelegrí, que en la dar­rera ocasió que va refe­rir-se a la moder­nit­zació del canal d'Urgell va apos­tar per bus­car solu­ci­ons amb capi­tal pri­vat a l'hora d'afron­tar les impor­tants des­pe­ses que supo­sa­ria. Ciu­ra­neta, per con­tra, es decanta per una solució a través de finançament públic con­di­ci­o­nat, això sí, a l'asso­li­ment d'un estat propi que per­meti dis­po­sar d'una major capa­ci­tat finan­cera.

Segarra-Gar­ri­gues

La visita que va fer ahir el con­se­ller Ciu­ra­neta a la Comu­ni­tat de Regants del Canal d'Urgell va estar defi­nida pel mateix titu­lar d'Agri­cul­tura com a “visita al món de l'aigua'', ja que va ini­ciar el seu peri­ple en ter­res del Segarra-Gar­ri­gues, a Cas­tell­dans, on la fina­lit­zació de les obres de la xarxa de dis­tri­bució del canal, que garan­teix que la pro­pera cam­pa­nya ja es pugui regar amb total nor­ma­li­tat. Això ha estat pos­si­ble gràcies a les adhe­si­ons dels regants d'aquest ter­ri­tori, ja que si no hi ha entre un 70 i un 80% d'adhe­si­ons dels page­sos, l'obra no tira enda­vant. El con­se­ller es va refe­rir ahir a la difi­cul­tat d'arri­bar a aquesta xifra de regants poten­ci­als en altres punts de l'àrea del canal, com ara les Bor­ges Blan­ques, on només hi ha un 40% de page­sos adhe­rits a hores d'ara. Perquè una cosa és que es faci un canal i l'altra, que l'aigua arribi a les fin­ques par­ti­cu­lars. Cal fer una xarxa de dis­tri­bució que suposa una des­pesa molt impor­tant per als page­sos en temps de crisi econòmica. Tot i adme­tre que està sent difícil acon­se­guir aquests objec­tius, el con­se­ller d'Agri­cul­tura creu que caldrà con­ti­nuar “insis­tint'' entre el sec­tor, perquè pas­sar d'un cul­tiu de secà a un de rega­diu és una bona opció de futur, ja que aug­menta la pro­duc­ti­vi­tat fins i tot en con­reus típics de secà i sense plena dotació d'aigua.

Segons el con­se­ller, el ter­ri­tori “està il·lusi­o­nat'' amb les pers­pec­ti­ves que ofe­reix el Segarra-Gar­ri­gues i les admi­nis­tra­ci­ons hi cre­uen al 100%, per la qual cosa ha vol­gut fer con­fiança en el que suposa, per a la “trans­for­mació d'un país, “el pro­jecte del canal”.

3.500
quilòmetres
de canalitzacions fan possible que l'aigua arribi a una població de 77.000 persones.
150
anys d'història.
El 1862, la finca Tarassó d'Agramunt va ser la primera que es va regar amb aigua del canal.
70.000
hectàrees
que rega canal d'Urgell de cinc comarques: la Noguera, l'Urgell, el Pla d'Urgell, les Garrigues i el Segrià.

Cohabitació amb les aus

En la visita que el conseller d'Agricultura va fer ahir a Castelldans va interessar-se perl Centre d'Interpretació de les Aus Estepàries i va remarcar la importància de la feina que s'hi fa a l'hora de divulgar la “cohabitació'' de les aus protegides amb el regadiu recentment implantat. Segons Ciuraneta, això és important per tal de poder traslladar a Brussel·les un missatge que el projecte del canal s'està fent d'una forma diferent de la de quan es van rebre les sancions per infringir la normativa de protecció d'aquests animals. En aquest sentit, tot i les reticències inicials a les ZEPA, pagesos i administració han entès que no poden saltar-se la llei i que el progrés econòmic no pot passar per sobre de la normativa mediambiental.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia