Economia

Recuperar els deutes amb discreció

La firma especialitzada en cobrament de deutes ha estat pionera a assumir la posició de creditor dels seus clients en comprar-los la cartera d’impagats

Molts deutors són tacticistes, busquen millorar els seus marges

La recu­pe­ració d’un deute pot ser un fet traumàtic per al deu­tor, és clar, però també per al cre­di­tor, que pot veure com el seu nom s’embarca en la incer­tesa del litigi, amb les con­seqüències repu­ta­ci­o­nals que això pot com­por­tar. La firma Cre­dit Back, fun­dada el 2015, ha introduït en el sec­tor de recu­pe­ració d’impa­ga­ments entre empre­ses, “una nova fórmula”, com diu Fran­cisco Martín, cofun­da­dor de l’empresa amb Jordi Car­va­jal, que con­sis­teix “a assu­mir la posició cre­di­tora res­pecte del deu­tor, tot anant més enllà del rol de recu­pe­ra­dor”.

Cre­dit Back com­pra la car­tera de deute, tot avançant al cre­di­tor un 1% d’aquest volum d’impa­gats: “Així acon­se­guim acce­dir a una posició de més força davant el deu­tor, amb qui podrem tre­ba­llar per la via de la recu­pe­ració amis­tosa o, si no hi ha més remei, per la judi­cial.” D’aquesta manera, se solu­ci­ona el cobra­ment de deu­tes comer­ci­als sense recórrer a paga­ments pre­vis per part de les empre­ses, que alhora es bene­fi­cien d’un per­cen­tatge sobre el deute recu­pe­rat per part de Cre­dit Back. En aquest dar­rer cas, el cre­di­tor que ha con­trac­tat els ser­veis de Cre­dit Back com a empresa recu­pe­ra­dora “s’estal­via els pro­ble­mes repu­ta­ci­o­nals que pot impli­car per a la seva marca, sobre­tot si és potent, anar al jut­jat”.

En assu­mir el paper de cre­di­tor, Cre­dit Back pot apli­car millor els seus conei­xe­ments sobre la casuística dels impa­ga­ments. Després d’anys d’obser­vació i acció, a Cre­dit Back ja tenen molt clara la tipo­lo­gia del deu­tor. “D’una banda –com explica Martín–, tenim el deu­tor que no paga per tac­ti­cisme, és a dir, per millo­rar els seus mar­ges o per demo­rar els paga­ments. Val a dir que es tracta d’empre­ses sol­vents que tre­ba­llen així per pres­si­o­nar els seus proveïdors.”

Un altre per­fil és el del deu­tor que, “pot­ser per un mal ser­vei o pel sub­mi­nis­tra­ment d’algun pro­ducte amb des­per­fec­tes, després d’una llarga relació, ha tren­cat la relació amb el cre­di­tor”: “En aquest cas, nosal­tres hi som per acos­tar posi­ci­ons i, si s’escau, donar part de raó al deu­tor.” I el ter­cer grup, el que com­porta una reso­lució més com­plexa, és el “d’empre­ses deu­to­res que han cai­gut en una situ­ació d’insolvència que les ha col·locat molt al límit”. En la car­tera de Cre­dit Back, actu­al­ment pre­do­mi­nen els casos de tac­ti­cisme (40%). Si bé els casos d’insolvència ara mateix supo­sen el 25% dels que ha d’esco­me­tre Cre­dit Back, l’any vinent es podria girar molta feina, ja que està pre­vist que creixi un 40% la insolvència entre les empre­ses espa­nyo­les. Entre els pro­jec­tes de futur, “hi ha tre­ba­llar més a fons el seg­ment dels autònoms, que no està prou infor­mat de les eines de què dis­posa per recla­mar el que li deuen”. “De fet, Cre­dit Back omple el forat de la falta de pro­fes­si­o­na­lit­zació de les empre­ses en la recu­pe­ració d’impa­ga­ments. “Ens tro­bem amb empre­ses que no saben ges­ti­o­nar la recla­mació de peti­tes fac­tu­res, de les quals fins i tot el deu­tor no és cons­ci­ent.” I no s’hi val a badar, el cre­di­tor s’ha d’afa­nyar a acti­var la recu­pe­ració de deu­tes tan bon punt sigui pos­si­ble, ja que la llei diu que al cap de cinc anys, tres a Cata­lu­nya, pres­cri­uen. Cre­dit Back està ben posi­ci­o­nada en l’entorn con­cur­sal, que genera el 80% dels casos en què tre­ba­lla, men­tre que el 20% res­tant cor­res­pon a la recu­pe­ració d’impa­ga­ments B2B. La firma bar­ce­lo­nina, for­mada per un equip de deu per­so­nes, va acon­se­guir l’any 2019 una fac­tu­ració d’1,5 mili­ons d’euros.

Cap al col·lapse judicial?

El 2021 es planteja prou complicat per a empreses que malauradament poden esdevenir deutores pel context depressiu provocat per la covid-19. Com diu Francisco Martín, de cara al 2021, “tot s’ha enrarit”, a conseqüència de la moratòria concursal que ha permès a empreses que havien d’activar el concurs de creditors, ajornar-lo fins a aquest mes de desembre. “I aquestes empreses han continuat fent encàrrecs de serveis i productes a proveïdors als quals no podran pagar.” Es va voler evitar un col·lapse judicial el mes de juny, però que de manera inevitable es traslladarà als inicis del 2021, amb una multitud de concursos, d’una banda, i moltes reclamacions per impagament per part de proveïdors, de l’altra.

Amb tot, “és una bona notícia el fet que el govern central hagi acordat allargar les carències de l’ICO i el termini d’amortització, mesura que, amb l’expectativa d’una vacuna efectiva, poden donar un estímul a l’optimisme.”

Francisco Martín també adverteix que s’està reduint la cobertura de crèdit per part de les asseguradores, cosa que incrementa el risc de morositat i que està obligant les empreses a fer provisió, reduint la seva liquiditat i la capacitat d’inversió. La reducció de cobertura de crèdit suposa un problema per a les empreses, ja que veuen com se’ls rebaixa la qualificació.

Les mateixes asseguradores afirmen que durant el segon semestre del 2020 la morositat ha pujat fins al 16%. Credit Back ha constatat una millora en els seus marges de recuperació de deute d’un 15%: “Estem al davant d’una morositat més recent i no desitjada, que fa que les empreses activin solucions per poder seguir operant.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia