Economia

Els aliments, motor gironí de l’economia

El sector, que va suposar un 21,1% de la facturació el 2020, supera el 30% si s’hi afegeix el comerç a l’engròs

La Diputació analitza resultats de 14.962 empreses

Darrere les firmes capdavanteres hi ha un fort teixit de pimes

La indústria ali­mentària giro­nina es pre­fi­gura com a pun­tal de l’eco­no­mia de la demar­cació, i el seu pes s’ha pale­sat arran de la pandèmia. El 2020, segons l’anàlisi de les dades de fac­tu­ració dipo­si­ta­des per 14.962 empre­ses giro­ni­nes al regis­tre mer­can­til, en l’estudi Estruc­tura empre­sa­rial de la demar­cació de Girona 2022, de la Dipu­tació, el sec­tor va asso­lir un 21,1% del negoci total anual –tres punts més res­pecte del 2019 ante­rior a la covid–. I si s’hi afe­gei­xen els ser­veis rela­ci­o­nats amb aquest àmbit com ara el comerç a l’engròs d’ali­men­tació i begu­des (9,4%), junts superen el 30% del volum de fac­tu­ració el 2020.

En xifres glo­bals, les 14.962 empre­ses giro­ni­nes van fac­tu­rar 24.807 mili­ons d’euros (un 8,1% menys que el 2019), una vari­ació pro­vo­cada prin­ci­pal­ment per l’impacte de la covid en l’acti­vi­tat econòmica del ter­ri­tori i en els sec­tors. Pel que fa a la fac­tu­ració per càpita del 2020 en el glo­bal de la demar­cació, va ser de 31.393 euros, i les comar­ques del Pla de l’Estany (63.126) i la Gar­rotxa (44.032) van ser les que la tenien més alta, molt per sobre de la mit­jana gene­ral.

Pel que fa al tei­xit empre­sa­rial gironí, la pri­mera empresa pel que fa a fac­tu­ració és Trans­gour­met Ibèrica SA, deno­mi­nació actual de l’antiga GM Food, amb una fac­tu­ració de 982,1 mili­ons d’euros el 2020, seguida a distància per Fri­gorífics Costa Brava, de Riu­de­llots (630,5 mili­ons), i cinc empre­ses més per sobre dels 300 mili­ons –Càrnies de Juià, Rama­de­ria Roca, Noel Ali­mentària, Fri­selva i Càrnies Celrà–. Al dar­rere hi ha ja empre­ses des­ta­ca­des d’altres sec­tors, com ara Tra­deinn –basada en el mate­rial espor­tiu però deri­vant cap a la moda, el bri­co­latge o la tec­no­lo­gia–, Euro­firms –de ser­veis vin­cu­lats al mer­cat labo­ral–, la far­macèutica Hipra o Dyneff –cen­trada en l’abas­ti­ment i dis­tri­bució indus­trial de com­bus­ti­bles i ener­gies, però com­bi­na­des amb d’altres ali­mentàries com ara Batallé, Frit Ravich o Euro­met.

Poder expor­ta­dor

Del dina­misme de la indústria ali­mentària giro­nina, ja el 2021, el BBVA apun­tava abans-d’ahir que havia impli­cat el 37,9% de l’eco­no­mia giro­nina en valor afe­git brut (VAB), segons l’Anu­ari econòmic comar­cal de l’enti­tat, i amb un pes crei­xent en un mer­cat expor­ta­dor pui­xant a la demar­cació.

Si s’ana­litza, però, la dimensió empre­sa­rial a escala gene­ral, vuit de cada deu soci­e­tats van fac­tu­rar el 2020 menys d’1 milió d’euros; el 13,4%, entre 1 i 5 mili­ons; el 2,1%, entre 5 i 10 mili­ons, i només el 2,3%, més de 10 mili­ons. Això con­firma les comar­ques giro­ni­nes com un ter­ri­tori de petita i mit­jana empresa, una tendència cal­cada de la que pre­senta la resta del país. També cal des­ta­car que el 86% de les soci­e­tats tenen menys de trenta anys, fet que indica un tei­xit empre­sa­rial jove.

Per sec­tors, dins d’aquest ter­ri­tori que con­ti­nua dina­mit­zat també per les pimes, el sec­tor pri­mari, de la page­sia, aporta poca fac­tu­ració, un 1,7% del total, i s’hi compta la indústria extrac­tiva, on una única empresa va con­cen­trar el 44,8% del negoci ara fa dos anys. Pel que fa a la indústria, ali­mentària a banda, l’acti­vi­tat fores­tal també té una importància menor, però en el cas de la demar­cació, el seu pes va supo­sar un 29,8% del con­junt de Cata­lu­nya. I no es pot dei­xar de banda el paper de la química i la far­macèutica, que tenen implan­tació sobre­tot a la Selva i el Pla de l’Estany.

La cons­trucció, que resis­teix després de la crisi del 2008, es carac­te­ritza per peti­tes empre­ses majo­ritària­ment amb menys de 30 anys d’anti­gui­tat. I pel que fa als ser­veis, amb un ele­vat volum de llocs de tre­ball, la major part del negoci se cen­tra en el comerç a l’engròs i inter­me­di­a­ris (23%), men­tre que el comerç deta­llista va repre­sen­tar gai­rebé un 8% en un any dur, i l’hos­ta­le­ria, també amb una fac­tu­ració del­mada per la pandèmia, con­ti­nua garan­tint feina a mol­tes famílies.

El vice­pre­si­dent pri­mer de la Dipu­tació de Girona, Pau Pre­sas, ha des­ta­cat la importància de donar a conèixer aquests infor­mes i les dades que se n’extre­uen: “El nos­tre objec­tiu és dotar els agents econòmics del ter­ri­tori d’una eina que per­meti ofe­rir un marc estruc­tu­ral precís de la tipo­lo­gia d’empre­ses de la demar­cació i la rea­li­tat dels dife­rents sec­tors, i també de les comar­ques i els seus muni­ci­pis.”

En aquest sen­tit, recal­cava que s’intu­eix un crei­xe­ment en la fac­tu­ració comar­cal i sec­to­rial de cara a l’any 2021: “Les esti­ma­ci­ons que fem, basa­des en el cre­ua­ment de dades, situ­a­rien la fac­tu­ració en 27.637 mili­ons d’euros. Això supo­sa­ria un incre­ment de l’11% en el glo­bal de la demar­cació res­pecte al 2020, i també per sobre de la del 2019, abans de la pandèmia.”

37,9
per cent
del VAB de l’economia gironina estima el BBVA que van retenir el 2021.
30,5
per cent
va sumar la facturació d’indústries alimentàries i distribuïdores el 2020.

El Gironès, comarca amb més empreses i facturació

Per comarques, el Gironès és la que té més empreses i que més factura. Concentra el 26,5% de les societats mercantils de la demarcació i el 29,1% del volum de negoci. L’efecte que té la capitalitat de Girona es deixa notar, ja que concentra el 39,9% de la xifra de negoci comarcal, un percentatge molt superior a Celrà (11,9%) i Cassà de la Selva (9,7%), segona i tercera, respectivament. Darrere seu hi ha la Selva, amb el 18,6% de les empreses i el 24,9% de facturació, majoritàriament provinent de la indústria alimentària, i ja a més distància, la resta de comarques. L’Alt Empordà, amb un elevat pes dels serveis, se situa en tercer lloc per l’impacte de Transgourmet, a Vilamalla, tot i que amb un pes de població i teixit empresarial anàleg al Baix Empordà, on el pes industrial és més reduït. Per aquest motiu, la Garrotxa i el Pla de l’Estany se situarien en quarta i cinquena posició. I tanquen la llista el Ripollès –amb un teixit industrial acceptable i veterà– i la Cerdanya –on mana la construcció–, i que són alhora les menys poblades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia