Opinió

El gran secret

Uns 60.000 funcionaris alliberats suposen uns 1.600 milions d'euros l'any

El dia 16 pas­sat la premsa infor­mava que feia un any que una dipu­tada del PP va regis­trar al Congrés un seguit de pre­gun­tes per tal de saber quants tre­ba­lla­dors de l'admi­nis­tració pública són alli­be­rats par­ci­al­ment o total­ment dels sin­di­cats. I mal­grat el temps trans­cor­re­gut, encara no havia rebut cap res­posta ade­quada. Una de les carac­terísti­ques que deter­mi­nen les democràcies moder­nes és la trans­parència. La nete­dat i la claror en els comp­tes públics hau­rien se ser una cons­tant i una exigència dels matei­xos governs, perquè els mem­bres de la soci­e­tat que paguem impos­tos hem de tenir dret a la infor­mació de com es ges­ti­o­nen els nos­tres diners, i se'ns n'ha d'infor­mar pun­tu­al­ment.

Però pel que sem­bla això no és així, i per exem­ple saber el nom­bre d'alli­be­rats sin­di­cals a l'admi­nis­tració i què cobren de l'admi­nis­tració i no hi tre­ba­llen és, com a mínim, un secret pràcti­ca­ment d'estat.

I en aquests moments que els diners no arri­ben i s'ha de reta­llar des­pesa, la neces­si­tat de trans­parència encara és més necessària, perquè pot pas­sar que els governs siguin molt forts amb els febles i molt febles amb els forts.

Lle­gia unes dades que s'han publi­cat a la premsa, i que suposo que són ori­en­ta­ti­ves, que par­len d'un nom­bre de 60.000 fun­ci­o­na­ris alli­be­rats, que supo­sen un cost anual de 1.600 mili­ons d'euros. Si els números, ni que siguin apro­xi­mats, es con­fir­men, resulta que el cost d'aquests fun­ci­o­na­ris que no tre­ba­llen per a qui els paga és més alt que l'estalvi que el govern espera asso­lir amb la reta­llada de les pen­si­ons. Però aquests números només serien de l'admi­nis­tració de l'Estat espa­nyol, i aquí hi hauríem de sumar: totes les admi­nis­tra­ci­ons autonòmiques i locals i empre­ses vin­cu­la­des. També hi podríem afe­gir els asses­sor dels par­tits, que també cobren d'alguna admi­nis­tració i són alli­be­rats dels par­tits. I sí que hem de fer cas, que no tenim cap ele­ment per dub­tar-ne, d'una denúncia que fa rei­te­ra­da­ment Joan Rosell, pre­si­dent de Foment del Tre­ball: a Madrid hi ha 150.000 fun­ci­o­na­ris de minis­te­ris i orga­nis­mes que s'han trans­fe­rit a les auto­no­mies que no tenen feina. Segu­ra­ment a Cata­lu­nya també hi tro­baríem una bossa impor­tant de llocs de tre­ball públic supri­mi­ble que aju­da­ria a alleu­ge­rir molt la des­pesa. I mal­grat tota aquesta bossa d'ine­ficiència, hi ha com una mena de secre­tisme i com­pli­ci­tats gene­ral, i és sor­pre­nent que quan s'ha de reta­llar des­pesa per poder qua­drar els comp­tes mai ningú pensa pri­mer en aquest tipus de des­pe­ses, o sub­ven­ci­ons dub­to­ses, infor­mes irre­lle­vants…, entre altres con­cep­tes, i es pensi en els sous dels que tre­ba­llen, les pen­si­ons dels que les neces­si­ten, les infra­es­truc­tu­res que man­quen, i ens han de fer aug­men­tar la pro­duc- tivi­tat, i els inves­ti­ga­dors han de mar­xar de Cata­lu­nya i d'Espa­nya, per la reta­llada de la inversió en inves­ti­gació, que és el pa del nos­tre futur com a país modern i ric. Però els pode­ro­sos són massa pode­ro­sos per pen­sar a reta­llar-los res. El que deia; forts amb els febles i febles amb els forts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.