El fons europeu de rescat

Bus­cant rea­fir­mar la seva deter­mi­nació de dei­xar enrere la crisi de l'euro de dos anys, els minis­tres de Finan­ces euro­peus van acor­dar, la set­mana pas­sada, crear un fons de res­cat per a la zona euro amb una capa­ci­tat de quasi 800.000 mili­ons d'euros. Però l'opor­tu­ni­tat per a una addi­ci­o­nal demos­tració d'uni­tat va ser minada pel pre­si­dent del grup, Jean Claude Juncker, de Luxem­burg, i la minis­tra de Finan­ces austríaca, Maria Fek­ter, quan va ser ella qui va anun­ciar l'acord. L'inci­dent va por­tar Juncker a aban­do­nar el cen­tre de con­ferències visi­ble­ment afec­tat i a can­cel·lar la seva con­ferència de premsa dei­xant algu­nes qüesti­ons pen­dents. Qüesti­ons sobre si el fons –de quasi 800.000 mili­ons d'euros– serà sufi­ci­ent per trac­tar les cri­sis més greus de les eco­no­mies euro­pees, com ara la d'Itàlia i la de l'Estat espa­nyol.

Els minis­tres de finan­ces dels 17 països euro­peus que uti­lit­zen l'euro –cone­guts com l'Euro­grup–, han incor­po­rat grans sumes de diners per tal de crear la xifra relle­vant de 800.000 mili­ons d'euros per al nou fons de res­cat. “Final­ment, murs de con­tenció robus­tos han estat esta­blerts”, han dit els minis­tres.

Anun­ciar un gran fons de res­cat va ser vist com a cru­cial per posar fi a l'espe­cu­lació sobre el destí de l'euro­di­visa pro­pi­ci­ada pel gran endeu­ta­ment de Grècia i les cri­sis finan­ce­res a Irlanda i Por­tu­gal. Però només 500.000 mili­ons de la suma són diners al comp­tat. La quan­ti­tat com­pleta no estarà dis­po­ni­ble fins al 2014. Tan­ma­teix, alguns fons no uti­lit­zats d'un pri­me­renc i tem­po­ral fons de res­cat podrien ser acces­si­bles només durant un període tran­si­tori, i els minis­tres arri­ba­rien a la xifra final de quasi 800.000 mili­ons inclo­ent els 300.000 mili­ons ja pagats a Grècia, Irlanda i Por­tu­gal.