Economia

Empresaris catalans defensen la viabilitat d'una Catalunya independent

La revista Presència reuneix en un debat set directius perquè analitzin el procés independentista

Cap d'ells no té por a un possible boicot i represàlies

  • Els set empresaris catalans que han participat en el debat ORIOL DURAN.
  • Video: Empresaris catalans que es comprometen

Com que pocs empre­sa­ris es pro­nun­cien públi­ca­ment i els que ho fan tenen pre­di­lecció per llançar mis­sat­ges apo­calíptics com José Manuel Lara, que ha adver­tit que si Cata­lu­nya se separa d'Espa­nya Bar­ce­lona perdrà la seu del grup Pla­neta, o Joan Rosell, que des de la CEOE ha dit que ima­gi­nar un estat propi és “una bar­ba­ri­tat”, s'ha estès el con­ven­ci­ment que la inde­pendència espanta els empre­sa­ris cata­lans. Una enquesta de la patro­nal Cecot revela que el 53% dels seus asso­ci­ats estan a favor de l'estat propi. Quan es dema­nen noms i cognoms dels par­ti­da­ris, la cosa es com­plica, però els set direc­tius que han accep­tat el repte de Presència de donar la cara cor­ro­bo­ren que també en els cer­cles empre­sa­ri­als es per­cep il·lusió i espe­rança en el procés enge­gat. Així doncs, els set empre­sa­ris cata­lans que es mullen són Ignasi Pietx (Arty­plan), Jordi Roset (Petro­lis Roset), Joan M. Cas­sany (Icnita), Joan Vila (LC Paper), Vicenç Pedret (Ramon Cle­mente), Artemi Nolla i Fran­cesc Nolla (Grup Nolla).

Aquest és el segon dels set debats que la revista Presència publica cada diu­menge amb la volun­tat de por­tar a dis­cussió el futur d'una Cata­lu­nya inde­pen­dent. Un fòrum bate­jat amb el nom de Diàlegs a l'España, i que vol ser una porta oberta al conei­xe­ment, la reflexió i les pro­pos­tes de futur en un moment difícil i alhora espe­rançador per al país.

Totes les tro­ba­des es faran en l'excep­ci­o­nal marc de l'hotel España de Bar­ce­lona, fun­dat el 1859 i que a prin­cipi del segle XX refor­ma­ria el cèlebre arqui­tecte moder­nista Lluís Domènech. La tria d'aquest emplaçament no és casual, ja que el moder­nisme català va ser un cor­rent que va anar més enllà de les pro­pos­tes artísti­ques, amb una volun­tat de moder­nit­zar el país i recu­pe­rar la cul­tura cata­lana.

Les pròximes set­ma­nes ani­ran deba­tent repre­sen­tants de l'àmbit social, el cul­tu­ral i espor­tiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.