Tornem als burots

Fa dies que visc amb una creixent enveja dels que tenen legitimitat, competència, barra i força per imposar aranzels a tort i a dret sense prèvia negociació de tractes i acords existents. Fins i tot visc amb una creixent enveja cap a les suposades víctimes d’aquesta pluja aranzelària que la reben amb paraigua obert i dins d’àmplies capelines que els permeten maniobrar amb legitimitat, competència, barra i força suficients per contestar amb un rellançament aranzelari corregit i augmentat. Després d’anys de tenir els aranzels anatematitzats, ara no ets ningú si no vas tot el dia aranzels amunt, aranzels avall. Difícilment algú deu saber a hores d’ara com acabarà el joc dels poderosos. “Si em poses un 30% a l’acer, jo et poso un 60 al licor d’arròs i a la sargantana dissecada.” “I què et penses, que les miraré passar? Si em fots un 60 al licor d’arròs i a la sargantana dissecada t’apujaré el 30 de l’acer al 60, a la fusta de teca t’hi fotré un 90, i pobre de tu que moguis fitxa. Tinc una llista d’aranzels a punt entre el 100% i el 150%.” Entre que els anuncien, retarden l’entrada en vigor, repliquen, els augmenten i tornen a replicar, anem aranzels amunt, aranzels avall des de fa tres mesos. De fet, han de saber que es tracta d’un concurs públic per veure qui la fa més llarga, i poca cosa més. N’estic segur. És per això que no m’impressionen els plans dels governs europeu, central, català. Jo tornaria als burots, i així podríem jugar tots.