‘In crescendo'

Són pocs i estan amb l'ai al cor. A l'expec­ta­tiva de veure com es con­cre­tarà la invi­tació que han rebut d'El Punt Avui de poder entre­vis­tar el can­di­dat Joan Her­rera. “El d'Ini­ci­a­tiva, oi?” Sí, sí. Per alguna cosa es comença. A dos quarts de qua­tre de la tarda del dilluns 5 de novem­bre arri­ben a la sala de jun­tes del Cam­pus Cata­lu­nya de la URV. Són nou estu­di­ants: set de grau de comu­ni­cació (cinc de peri­o­disme, un de publi­ci­tat i rela­ci­ons públi­ques i un de comu­ni­cació audi­o­vi­sual) i els altres dos (que també són copre­si­dents del con­sell d'estu­di­ants de la Rovira i Vir­gili), de rela­ci­ons labo­rals i ocu­pació i de dret. Hi ha una altra estu­di­ant de dret, la que fa la número deu, però diu que té pressa, que no té cap pre­gunta a fer a Her­rera i que no es pot que­dar. No ho deu veure gaire clar.

El direc­tor del diari, Xevi Xirgo, els explica que dis­po­sa­ran d'una hora per entre­vis­tar el can­di­dat d'ICV-EUiA. I que han de ser con­crets, inci­sius, que collin el can­di­dat si veuen que no els res­pon el que li dema­nen. Però els joves no por­ten les pre­gun­tes pre­pa­ra­des, perquè diuen que des de la uni­ver­si­tat els han avi­sat amb massa poca ante­lació –segu­ra­ment per això només són nou els que final­ment han fet cap a la cita–. Costa una mica d'arren­car –fan cara d'estar pen­sant “mare meva, on m'he posat”– i Xirgo els ha d'anar espe­ro­nant. Un per un, els demana que vagin pro­po­sant temes. El pri­mer que llan­cen és sobre el trans­va­sa­ment de l'Ebre (no en va, en els últims anys molta gent d'aques­tes comar­ques s'ha mobi­lit­zat i ha aixe­cat la seva veu en defensa de l'aigua). I també es plan­te­gen par­lar sobre la política uni­ver­sitària i l'aug­ment dels preus de les matrícules, sobre l'eslògan Cata­lo­nia is not CiU, sobre pen­si­ons, sobre la des­a­fecció política de la ciu­ta­da­nia... Comen­cen a espa­vi­lar-se i a per­fi­lar pre­gun­tes més con­cre­tes. Els joves pen­sen, com Artur Mas, que les del 25-N són unes elec­ci­ons excep­ci­o­nals; que el procés cap a la con­se­cució de l'estat propi ja no té atu­ra­dor (tres dels alum­nes diuen haver anat a la mani­fes­tació de l'Onze de Setem­bre); i que cal que “el poble parli”. N'hi ha un –el copre­si­dent del con­sell d'estu­di­ants de la URV– que dis­crepa, i diu que tot el debat al vol­tant de la inde­pendència de Cata­lu­nya “s'està trac­tant com una cor­tina de fum”, que ara mateix els pro­ble­mes del país són uns altres i que par­lar de fron­te­res en temps de crisi no toca.

Com que Joan Her­rera arriba deu minuts abans de l'hora, s'ha d'espe­rar fins que el direc­tor del diari acabi d'enlles­tir amb els estu­di­ants. A dos quarts de cinc arrenca l'entre­vista. El can­di­dat d'ICV-EUiA –arriba asse­de­gat però dub­tem que hagi vin­gut en bici­cleta– pre­gunta als joves d'on són. Sis vénen de muni­ci­pis tar­ra­go­nins (Tar­ra­gona, Reus, Tor­re­dem­barra i Santa Coloma de Que­ralt) i els altres són de Ripo­llet, Sant Pol de Mar i Vila­nova i la Geltrú. El mateix Joan Her­rera explica després els seus lli­gams amb les comar­ques de Tar­ra­gona, sobre­tot amb Riu­de­ca­nyes i la Serra d'Almos, on esti­ueja.

Els estu­di­ants es van engres­cant i final­ment l'hora de què dis­po­sa­ven els queda curta. Entre­mig, entra a la sala una pro­fes­sora de la URV que vol com­pro­var si els alum­nes que li han dit que feien cam­pana per poder anar a entre­vis­tar Joan Her­rera deien la veri­tat. Va cons­ta­tar que alguns devien ser al bar.