Gran angular

DE MEMÒRIA

El vidre català: ‘Barcelona glass in venetian style'

El primer gran centre de producció documentat és, al 1334, el forn de vidre de Berenguer Xatart de la població rossellonesa dita oficialment: Palau de Vidre. La normativa acadèmica de la llengua francesa que adopta l'Estat francès hi ha introduït, només, guions: avui és, en francès, Palau-de-Vidre.
A partir del segle XV i, sobretot, del XVI, que fou, segons Gudiol, el segle del “gran esclat per a la vidrieria catalana”, els forns de vidre, que consumeixen una gran quantitat de llenya, es localitzen a nombroses poblacions catalanes

El 1956, la His­pa­nic Soci­ety de Nova York va publi­car un lli­bre, amb 23 pàgines de làmines, d'Alice Wil­son Front­hing­ham amb aquest títol: Bar­ce­lona glass in Vene­tian style (New York, His­pa­nic Notes & Mono­graphs / The His­pa­nic Soci­ety of Ame­rica, 1956). Mati­sada, feien seva la idea que la pro­ducció de vidres cata­lans als segles XVI i XVII era d'una altíssima qua­li­tat, per­fec­ta­ment com­pa­ra­ble a la coetània de Venècia / Murano. Vint anys abans, i basant-se en les grans col·lec­ci­ons de Macaya, d'Amet­ller i de Mateu, ho havia plan­te­jat en ter­mes sem­blants Josep Gudiol i Ricart a Els vidres cata­lans (Bar­ce­lona, Alpha, 1936).

El pri­mer gran cen­tre de pro­ducció docu­men­tat és, al 1334, el forn de vidre de Beren­guer Xatart de la població ros­se­llo­nesa dita ofi­ci­al­ment: Palau de Vidre. La nor­ma­tiva acadèmica de la llen­gua fran­cesa que adopta l'Estat francès hi ha introduït, només, guions: avui és, en francès, Palau-de-Vidre.

A par­tir del segle XV i, sobre­tot, del XVI, que fou, segons Gudiol, el segle del “gran esclat per a la vidri­e­ria cata­lana”, els forns de vidre, que con­su­mei­xen una gran quan­ti­tat de lle­nya, es loca­lit­zen a nom­bro­ses pobla­ci­ons cata­la­nes. Les més des­ta­ca­des serien: Palau de Vidre, Vila­nova de la Fusina, Sant Vicenç dels Horts, Cer­velló, Vall­ro­ma­nes, Vidre­res, Vall­bona, Vall­vi­drera, la Guàrdia de Mont­ser­rat, Mataró, Arenys de Mar, Mont­cada, Cor­nellà de Llo­bre­gat, Vila­franca del Penedès, Alma­tret, Vim­bodí. La ciu­tat de Bar­ce­lona en serà, a més d'un cen­tre de pro­ducció, el cen­tre comer­cial i el port d'expor­tació.

Al País Valencià, la pro­ducció també és impor­tant. Els forns de vidre es loca­lit­za­rien a Busot, Biar, l'Olle­ria, Sali­nes, Alzira. A Busot, per exem­ple, al XVIII, es produïen a l'any 80.000 peces de vidre (làmines pla­nes, ampo­lles, por­rons, vasos).

A més d'impor­tar vidre d'Ori­ent (de Damasc, Ale­xan­dria), de Venècia i d'Angla­terra des­ti­nat al con­sum intern, les expor­ta­ci­ons de vidres cata­lans són impor­tants des del 1500. Segons el tes­ti­moni con­tem­po­rani de la geo­gra­fia de Pere Gil (el manus­crit, data­ble circa el 1600) “d'aquest vidre se'n car­re­guen cai­xes (al port de Bar­ce­lona) per a Cas­te­lla, l'Índia, França, Itàlia i altres parts”. L'his­pa­nista txec Pavel Ste­pa­nek ha des­co­bert que “al segle XVII s'impor­tava (a Bohèmia) el vidre de Cata­lu­nya... és una cosa abso­lu­ta­ment sor­pre­nent” (www.​radio.​cz/​print/​es35357). Ste­pa­nek no coneix, pel que sem­bla, el lli­bre d'Alice Front­hing­ham ni els de Josep Gudiol.

Segons Gudiol, d'altra banda, les expor­ta­ci­ons del vidre venecià català ana­ren més lluny: “Amèrica es proveí, fins ben entrat el segle XIX, de pro­duc­tes de la indústria vidri­era cata­lana.” Fins a la lli­ber­tat de comerç al dar­rer terç del XVIII, les expor­ta­ci­ons es feien obli­gatòria­ment via Sevi­lla/Cadis, al port de l'Havana. Després, altres ports ame­ri­cans aco­lli­ren els pro­duc­tes cata­lans.

ALS MUSEUS DEL MÓN.

Les millors col·lec­ci­ons de vidre català són a ter­res cata­la­nes. Es tro­ben als museus d'art, d'arque­o­lo­gia o d'arts deco­ra­ti­ves de Pera­lada, Vic, Girona, Bada­lona, Bar­ce­lona, Sit­ges, Poblet, Tar­ra­gona. Des de 1993, un Museu del Vidre a Vim­bodí (on hi ha notícia d'un forn al ser­vei de Poblet el 1188).

Fora de Cata­lu­nya, alguns museus del món exhi­bei­xen peces, en molts casos de gran cate­go­ria, de vidre català. Se'n conei­xen alguns: Vic­to­ria and Albert Museum i Bri­tish Museum de Lon­dres, Musée de Cluny i Musée des Arts Deco­ra­ti­ves de París, Kunts­gewer­bem de Berlín, Museo Cor­rer de Venècia, Museo del Vitro de Murano, Museu de les Arts Deco­ra­ti­ves de Praga, Museo Vati­cano de Roma, Museo Civico di Cas­tel Nuovo de Nàpols, His­pa­nic Soci­ety i Bro­oklyn Museum de Nova York. Però, ben segur, la llista és incom­pleta.

Alguns dubtes

La comunicació de Robert Jesse Charleston a les Journées Internationales du Verre (Damasc, 1964) va plantejar el dubte que alguns vidres venecians d'altres museus fossin catalans. En concret, inclou: Cecil Higgins Museum (Bedford), Wadsworth Collection (Hartford), The Corning Museum og Glass (Corning), la col·lecció Ernst Ascher (París), Gemeente Museum (la Haia), MOMA (Nova York), Toledo Museum (Toledo/Ohio), Yale University Art Gallery (Yale/New Haven), Museu d'Art Islàmic (el Caire), Museu Nacional (Damasc), Topkapi Saray (Istanbul) i la col·lecció Wolff (São Paolo).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.