Irresponsables en un 95%

No em passa sovint, però avui coin­ci­deixo amb la CUP.  Ho faig quan tit­lla de lla­dres els res­pon­sa­bles de Cata­lu­nya Caixa que com­pa­rei­xen a la comissió d'inves­ti­gació del Par­la­ment sobre les cai­xes d'estal­vis. Les remu­ne­ra­ci­ons pac­ta­des entre ells i la fallida de l'enti­tat evi­den­cia alhora la seva vora­ci­tat i manca de com­petència. Per com­ple­tar la terna d'atri­buts, la dis­plicència amb la qual con­ti­nuen actu­ant és impac­tant.

El mateix Narcís Serra, pre­si­dent nome­nat a dit tot i els seus nuls conei­xe­ments ban­ca­ris, té la gosa­dia de dir que la caixa no estava poli­tit­zada. Adolf Todó, màxim res­pon­sa­ble exe­cu­tiu amb poder per auto­a­tri­buir-se remu­ne­ra­ci­ons, indem­nit­za­ci­ons i pen­si­ons, s'espolsa les puces endos­sant la res­pon­sa­bi­li­tat del 95 per cent del pro­blema als ante­ri­ors ges­tors.

L'ensul­si­ada de Caixa Cata­lu­nya és una suma de misèries indi­vi­du­als. Misèries d'egòlatres, com per exem­ple Serra, col·locats en tas­ques que els superen. De sal­ta­tau­lells com ara Adolf Todó, que no dub­ten a enfon­sar la petita Caixa Man­resa o a fer de cavall de Troia del Banc d'Espa­nya si això és bene­ficiós per a la seva car­rera pro­fes­si­o­nal. D'acadèmics com ara Cas­tells i indo­cu­men­tats com per exem­ple Mon­ti­lla o Cor­bacho, que super­vi­sa­ven un mamut com Caixa Cata­lu­nya fent “tro­ba­des tri­mes­trals” (llàstima que l'agència de detec­tius Método 3 no els gravés).  De polítics que tenen tants crèdits con­ce­dits per les cai­xes que en lloc de pre­gun­tar en comis­si­ons d'inves­ti­gació hi hau­rien de com­parèixer.

L'ascensió d'aquests per­so­nat­ges al timó de la segona caixa d'estal­vis del país és el relat d'un fracàs col·lec­tiu. O bé no hi havia ningú amb més pre­pa­ració o bé la gent pre­pa­rada està massa lluny del poder. Si això és el millor que pot donar l'esta­blish­ment català, fins i tot la CUP sem­bla una alter­na­tiva accep­ta­ble. I això, al meu enten­dre, no és bo.