La clau és que passi gent per davant

Josep Maria Roig repre­senta la ter­cera gene­ració d'una família que regenta la pas­tis­se­ria La Col­mena (plaça de l'Àngel, 12, Bar­ce­lona), en un local que es va obrir al públic el 1864. En pre­gun­tar-li quina és la clau per poder con­ti­nuar tenint obert al cap de tant temps, res­pon: “Que passi gent per davant de la porta.” Pit­jor seria que no passés ningú, però la rea­li­tat és que els temps han can­viat i que molts dels que pas­sen no entren i, si entren, car­re­guen poc. “Pràcti­ca­ment s'han aca­bat les cis­te­lles de Nadal, i els pane­llets es venen d'un en un, a mode de degus­tació, i en canvi abans ningú gosava entrar si no era per dema­nar-ne un quilo. Per això és total­ment par­ti­dari d'obrir els fes­tius per treure algun diner dels turis­tes. “Pot moles­tar algun veí del barri, però les ven­des a la gent del país han bai­xat molt i obrir els caps de set­mana ajuda a tapar forats i dóna feina”, diu.

Roig és el secre­tari de l'Asso­ci­ació d'Esta­bli­ments Emblemàtics de Bar­ce­lona (AEEB), cre­ada fa dos anys per un grup de comerços sin­gu­lars de la ciu­tat en veure que en només tres anys havien des­a­pa­re­gut deu boti­gues cen­tenàries. Uns cin­quanta esta­bli­ments -entre comerços, bars, res­tau­rants, fona­men­tal­ment al cen­tre de Bar­ce­lona- estan adhe­rits a aquesta asso­ci­ació, fun­dada amb la pre­tensió que no es perdi cap d'aquests esta­bli­ments sin­gu­lars i que, en el cas que es tan­qui, els nous pro­pi­e­ta­ris en res­pec­tin el dis­seny, els ele­ments orna­men­tals i la façana. La via seria que hi hagués algun tipus d'orde­nança muni­ci­pal que ho asse­gurés, però Roig es lamenta que “el regi­dor de l'àrea no està pel tema.”

La botiga més antiga de l'AEEB és la cere­ria Subirà, que data del 1761, però en el rànquing d'empre­ses comer­ci­als lon­ge­ves des­ta­quen les de l'ali­men­tació, ram al qual per­ta­nyen una bona part dels comerços cen­te­na­ris guar­do­nats aquest any per la Gene­ra­li­tat: Cal Mingo i Fleca Barot, Pas­tis­se­ria Cor­ta­cans, Pelegrí i Forn Sant Josep, de Bar­ce­lona; Forn Cabrera, de l'Ampo­lla; Forn Marí, de Gelida; Forn Mas­vi­dal, de Canet de Mar; Forn Pallarès, del Pla de Santa Maria; Forn Sant Roc, de Man­lleu; Gale­tes Grau­pera, de la Bis­bal d'Empordà; Pas­tis­se­ria Ale­many Jiménez, d'Amposta, i Pas­tis­se­ria Colom de Cer­vera (Segarra).

Una resistència al temps que es va aca­bar en una altra pas­tis­se­ria cen­tenària i cèntrica, Can Mira­cle de Mataró, fun­dada l'any 1885 i dedi­cada a l'ela­bo­ració de pro­duc­tes arte­sans i pas­tis­se­ria per a càtering, que va tan­car a començament d'any per una dava­llada d'ingres­sos i difi­cul­tats de finançament que va aca­bar amb un con­curs de cre­di­tors i l'aco­mi­a­da­ment dels quinze tre­ba­lla­dors.