Messina, Creus i les paraules

Quan Ettore Mes­sina va dir aque­lla frase que «és més impor­tant com es fa l'equip a l'estiu que com s'entrena després» que va ser­vir per titu­lar diu­menge l'entre­vista que publi­cava El 9 no tinc clar si no va cal­cu­lar prou bé el que deia o si, per con­tra, va cal­cu­lar-ho per­fec­ta­ment. La sentència es pot inter­pre­tar d'unes quan­tes mane­res, però la que salta més a la vista és un reco­nei­xe­ment a la feina de qui hau­ria pogut ser el seu cap, Joan Creus, i per pas­siva –i sobre­tot veient com s'ha enfon­sat l'equip en l'ACB–, una crítica implícita a la gestió del club que el paga, el Madrid, i al seu cap actual, Anto­nio Macei­ras. «Els errors de l'estiu poden cos­tar molt de solu­ci­o­nar», deia Mes­sina. També sorprèn que un entre­na­dor del seu pres­tigi, que ha gua­nyat tant que en el Madrid no s'hi juga gai­rebé res, insis­teixi tant a pro­te­gir-se. Perquè se suposa que ell no té cap culpa que Sergi Llull i Felipe Reyes s'hagin lesi­o­nat. I també se suposa que la clau dels èxits o fra­cas­sos del Madrid no són ni Sergi Llull ni Felipe Reyes, sinó fer rut­llar com un equip i mar­car rols sense que aflo­rin els egois­mes en una plan­ti­lla que amb Jaric –i algun més que n'arri­barà– pot­ser sí que s'acos­tarà als 30 mili­ons d'euros. De fet, ja ho deia l'italià: «En la secció tenim auto­no­mia i tot el que neces­si­tem i ens fa falta.» Conei­xent l'habi­li­tat de Macei­ras, és per no dub­tar-ne. Però, tor­nant a Mes­sina, que aquest «tot» sigui gua­nya­dor depèn en gran part d'ell i, de moment, l'aposta de l'inex­pert direc­tiu Creus per l'inex­pert entre­na­dor Pas­cual està mar­cant clares distàncies sobre el duet Macei­ras-Mes­sina, als quals, per raons òbvies, ningú no els ha d'expli­car de què va el bàsquet de pri­mera línia.

Però on començo a sos­pi­tar que Mes­sina es pot començar a sen­tir superat és quan al·lega al període d'adap­tació que neces­sita tota nova plan­ti­lla i argu­menta que el Barça només ha fit­xat Ricky, Mickael i Lor­bek «que, pel que saben de bàsquet, són bons i són intel·ligents. Per això la seva adap­tació ha estat ràpida». Dei­xant de banda que Ricky, Mickael i Lor­bek només són el base, l'aler i el pivot titu­lars i que oblida que també ha arri­bat Ndong, em sem­bla molt més greu que, si el Madrid només con­serva qua­tre peces de l'any pas­sat, els nou­vin­guts no siguin tan «bons i intel·ligents» com els del rival. Aquest home em sorprèn, perquè aquests dos qua­li­fi­ca­tius són pre­ci­sa­ment els que em vénen al cap per asso­ciar-los als noms de Pri­gi­oni, Gar­ba­josa, Lav­ri­no­vic, Velicko­vic, Vidal... I tots aquests, i uns quants més, els ha fit­xat el Madrid. Quan arribi el pròxim li hau­rem de pre­gun­tar al tècnic si, aquest cop sí, està a l'altura.