Sense por de Guardiola

Reco­nec que no sóc un apas­si­o­nat dels períodes elec­to­rals. M'avor­rei­xen. Mal­grat això, sem­pre recordo les parau­les del meu amic Àlex San­tos: «Tenim molta sort perquè vivim al vol­tant d'un club que es renova a par­tir dels vots dels seus socis. Aquí no hi ha un mili­o­nari que deci­deix o un grup de con­se­llers que fan el que volen, aquí tots som iguals, vota el ric i vota el pobre.» Pot­ser té raó... Tot i que em con­ti­nuo avor­rint. Sé que el patri­moni, les penyes, les ins­tal·laci­ons, l'eco­no­mia, les sec­ci­ons, la cata­la­ni­tat, tot és molt impor­tant, però la meva per­tor­bació al vol­tant de la pilota em porta a dis­cu­tir sobre el model fut­bolístic, estra­nya­ment poc deba­tut fins ara perquè, segons sem­bla, tot està claríssim. Com el Pep és Déu (si es pre­sentés a les elec­ci­ons gua­nya­ria sense pro­ble­mes) que deci­deixi ell. I si vol Villa, Villa. I si vol Cesc, Cesc. I si vol un secre­tari tècnic a rat­lles, secre­tari tècnic a rat­lles. El model és el Pep? La figura de Guar­di­ola pro­voca pànic als can­di­dats i per això no s'atre­vei­xen a par­lar clara­ment del seu pro­jecte espor­tiu per por de la reacció de l'entre­na­dor, no fos cas que obrís la boca per recri­mi­nar alguna cosa. Per si de cas, millor callar. En aquest sen­tit, els pro­gra­mes de tots qua­tre són interes­sants (la teo­ria és rela­ti­va­ment fàcil), però els que exe­cu­ten els pro­jec­tes són les per­so­nes. Som-hi: qui serà el secre­tari tècnic? Fer­rer i Ingla volen Txiki (però si plega no en sabem les alter­na­ti­ves); Bene­dito, no, però amaga el seu nom, i Rosell no el vol, no ho diu i tam­poc ense­nya la seva carta. I qui serà el direc­tor del fut­bol de base? Fer­rer i Ingla volen Ale­xanko, i Bene­dito i Rosell el faran fora, però no tenim noms dels seus subs­ti­tuts. Guar­di­ola i la defensa a ultrança del pre­si­dent a banda, els noms d'aques­tes dues peces per­pe­tuen el model o el varien, sigui per millo­rar-lo o per empit­jo­rar-lo. Aquests noms, calen. El 14 de juny es pri­o­rit­zarà Cesc, que­dar bé amb Guar­di­ola i par­lar de les grans coses, i el fut­bol de base, com quasi sem­pre, dependrà de la pro­fes­si­o­na­li­tat dels tècnics. Un dia un direc­tiu d'una antiga (però no tant) junta direc­tiva del Barça em va expli­car les excel·lències del seu pro­jecte per al fut­bol de base blau­grana. Poc després, el seu pre­si­dent va estar a punt de car­re­gar-se sen­cera tota l'estruc­tura del plan­ter «perquè cos­tava massa diners i no ser­via per a res». Allò va aca­bar, entre altres desgràcies, amb el por­ter del juve­nil mirant d'atu­rar penals al Mini­es­tadi als turis­tes amb sandàlies que paga­ven un pas­seig per les ins­tal·laci­ons. El model espor­tiu del Barça campió (la mare de tots els ous) ha cos­tat molt de cons­truir, així que cal tocar-lo en la mesura justa només per millo­rar-lo. Calen expli­ca­ci­ons. Per res­pecte al soci s'ha de par­lar clar... I sense por de Guar­di­ola.