Un altre triomf d’infart

PER LLE­GIR LA CRÒNICA DEL PAR­TIT MINUT A MINUT, CLI­QUEU AQUÍ

Abo­nats a les victòries d’infart. Sense mos­trar jerar­quia ni des­ple­gar un bon fut­bol, el Barça va mar­xar ahir amb els tres punts d’Ucraïna en una remun­tada final polèmica (1-2). Diran missa els juga­dors, i es debatrà entre la picar­dia o la falta de fair play, però la rea­li­tat és que el Xakh­tar espe­rava que li tor­nes­sin la pilota al minut 87 i Bojan va tirar pel dret per faci­li­tar l’empat. El més jove­net va pren­dre la decisió més calenta i Messi va apro­fi­tar per fer l’1-1.

Era un res­pir després d’un par­tit dels cata­lans mal plan­te­jat, amb unes alter­na­ti­ves tàcti­ques que no van donar fruits, i mal rea­lit­zat, amb alguns fut­bo­lis­tes que no arren­quen, només com­pen­sat per la sort que li ha estat esquiva altres dies, rema­tada amb un segon gol, golàs, de Messi, picant la pilota a assistència de Xavi, ja en el temps de des­compte. El Barça es va con­ver­tir en una pinya i el Xakh­tar es va ensor­rar. L’Olim­piski, que havia fet l’onada, va emmu­dir.

D’entrada, Guar­di­ola va ali­near per pri­mer cop dos homes en punta pel cen­tre, Eto’o i Henry, i el Barça, amb Messi suplent, gai­rebé no va inqui­e­tar el Xakh­tar en una pri­mera part molt dis­creta. Sense un home a l’extrem dret, li va fal­tar joc de posició i tam­poc no va ser més inci­siu pel mig. Pot­ser es podia pen­sar que amb dos late­rals llargs com els del rival hi hau­ria més espais al vol­tant dels cen­trals, però la rea­li­tat és que Eto’o i Henry només van con­nec­tar una sola vegada. I el francès va rema­tar tou. El con­junt local vivia bé, pres­si­o­nant a par­tir de tres quarts i tan­cant totes les vies del mig­camp amb mar­cat­ges estrets. L’únic que des­bor­dava una mica amb dia­go­nals era Ini­esta des de l’esquerra, però la igual­tat es man­te­nia.

El cas és que el Barça va tri­gar mitja hora a tro­bar alguna com­bi­nació llarga, com li agrada, però just ales­ho­res li van crear les oca­si­ons més clares, a con­tra­peu, una pri­mera sal­vada per Valdés amb el cos i una segona que va supo­sar l’1-0 d’Ilsinho. El gol va dei­xar en molt mal lloc la defensa: Márquez va fer tard i va per­me­tre el bot a la sacada de por­te­ria i, en avan­tatge, Ilsinho va dei­xar enrere Puyol per potència abans de picar la pilota a la sor­tida del por­ter. Era el minut 44 i les cares llar­gues dels blau­gra­nes van des­fi­lar cap al ves­ti­dor.

A la represa, Guar­di­ola va reto­car l’esquema, tor­nant a l’ori­gi­nal, a ocu­par les ban­des, i va fer entrar Messi davant el resul­tat i el pobre paper d’Henry, relle­vat. Poc després també asseu­ria Eto’o, que just abans havia des­a­pro­fi­tat un un con­tra un amb el por­ter. Ja tot eren pres­ses per al Barça, llançat més per ganes que per fut­bol als 20 minuts finals fins que va acon­se­guir l’empat una mica de mala manera i es va tro­bar la victòria, tot en els peus de Messi. Con­tra l’Espa­nyol, l’equip s’ho va merèixer; ahir no, va fer un pas enrere en la seva evo­lució, però ja té encar­ri­lada la pri­mera fase euro­pea, que és del que es trac­tava.

PER LLE­GIR LA CRÒNICA DEL PAR­TIT MINUT A MINUT, CLI­QUEU AQUÍ