Al·lèrgia al duel directe

Tres victòries al Sánchez Pizjuán, una davant Madrid i València al Camp Nou i dues al Madri­gal. Tot ple­gat les últi­mes set tem­po­ra­des. És el pobre balanç del Barça en els duels que ara ree­di­tarà, i d'una tirada, davant els grans rivals a la Lliga. El famós Tour­ma­let porta implícita una història que estadísti­ca­ment par­lant no l'afa­vo­reix gens. Vist en clau posi­tiva, però, ni Sevi­lla, ni València, ni Madrid, ni Vila-real arri­ben a la cita amb el Barça en un estat com­pa­ra­ble al de l'equip de Guar­di­ola.

Amb els deu­res fets a la Cham­pi­ons, ara toca curar un dels grans mals de l'era Rijka­ard, els duels direc­tes amb els altres aspi­rants. Les pri­me­res ram­pes del Tour­ma­let s'afron­ten demà al Sánchez Pizjuán, un esce­nari i un rival, el Sevi­lla, que dels qua­tre és el que menys punts ha esgar­ra­pat al Barça en aquests set anys (vegeu gràfic); en total, els blau­grana s'han endut de Nervión 11 punts dels 21 pos­si­bles.

El con­junt de Manolo Jiménez, que no tindrà el san­ci­o­nat Jesús Navas però sí el recu­pe­rat Luís Fabi­ano, arros­sega encara l'esvo­ranc de resul­tats de fa unes set­ma­nes, quan va per­dre de seguit amb Màlaga, Pon­fer­ra­dina, Valla­do­lid i Stan­dard de Lieja.

Pressió i mal ambi­ent
Cinquè amb 24 punts, a cinc del Barça, no es pot per­me­tre una enso­pe­gada a casa si no vol per­dre de vista el líder i les posi­ci­ons d'una Cham­pi­ons que enguany ja veu per tele­visió. L'afició no ho veu clar i l'ambi­ent al ves­ti­dor no sem­bla el més ade­quat després de la pica­ba­ra­lla dialèctica entre el tècnic i el mateix Luís Fabi­ano.

Dos seguits a casa
Després del Pizjuán, el Barça afron­tarà dos duels seguits al seu estadi. Un fals pla en ple port de mun­ta­nya, però una bona opor­tu­ni­tat per ampliar diferències. Tant València com Madrid només han cedit una vegada en les set últi­mes visi­tes al Camp Nou (qua­tre empats i dues victòries per a tots dos), però és indub­ta­ble que els blau­gra­nes seran favo­rits. Els xe, amb el record del set en blanc (6-0) de la tem­po­rada pas­sada, només han gua­nyat un dels sis últims par­tits jugats en Lliga o UEFA i han bai­xat del lide­rat a la quarta posició.

El Madrid, al seu torn, viu un pre­sent sur­re­a­lista. Enmig de la polèmica i sucosa prima del pre­si­dent Cal­derón, els blancs sem­blen haver renas­cut després de dues míseres victòries per la mínima con­tra Recre i BATE Boris­sov, fins al punt d'haver obli­dat la penosa eli­mi­nació copera con­tra el Real Unión. Però al Camp Nou sem­bla que s'inflen.

I el Vila-real? El fut­bol atrac­tiu del con­junt de Pelle­grini ha per­dut pis­to­nada arran del des­as­tre con­tra el Poli Ejido, si bé és cert que El Madri­gal no li va gens bé al Barça. Almenys al vell Barça. El nou Barça, llançat, vol can­viar regis­tres fins al punt que més d'un deu pen­sar: "Els que han d'estar pre­o­cu­pats són els altres".