2-3: El Madrid no s’arronsa a Mestalla

El Reial Madrid va superar la prova de Mes­ta­lla. Les bai­xes de Kaká i sobre­tot de Cris­ti­ano Ronaldo no li van impe­dir endur-se una con­vin­cent victòria de València (2-3), en un par­tit intens que ser­veix al grup de Pelle­grini per gua­nyar molt de crèdit.

L’anun­ciat duel d’arti­llers entre Villa i Ben­zema, per allò del morbo que des­til·lava la presència sobre la gespa del con­tras­tat davan­ter rebut­jat per Flo­ren­tino Pérez, no va tenir un ven­ce­dor clar. L’asturià va mar­car, però, en tot cas, el pro­ta­go­nisme va tenir accent argentí, amb el doblet d’Higuaín i el deci­siu gol de Garay.

El València va sor­tir enco­rat­jat. Mes­ta­lla era una cal­dera i els locals van pres­si­o­nar d’entrada, encara que el seu impuls ini­cial es va anar apa­gant a poc a poc per pas­sar el pro­ta­go­nisme a un Madrid seriós, ben plan­tat sobre el camp, i que abans del des­cans va dis­po­sar d’oca­si­ons clares per avançar-se al mar­ca­dor. Com la d’Higuaín al minut 39, quan després de reta­llar Navarro dins l’àrea, va rema­tar fre­gant el pal quan ja es can­tava el gol. I era el mateix davan­ter argentí qui tot seguit posava a prova César, que in extre­mis cedia un còrner que Ser­gio Ramos rema­ta­ria al pal.

Un últim minut nefast per als interes­sos dels visi­tants, que també per­dien Pepe, el seu prin­ci­pal balu­ard defen­siu, per lesió. El por­tuguès es va tren­car, sem­bla que de debò, i a l’espera de les pro­ves d’avui podria tenir afec­tats els lli­ga­ments encre­uats del genoll.

L’equip d’Emery, que havia anat clara­ment de més a menys, va donar gràcies que al des­cans no s’hagués alte­rat el mar­ca­dor. El fan­tasma dels seus pre­ce­dents a casa, on només ha gua­nyat dos par­tits després d’haver cedit punts con­tra l’Atlètic, Barça, Spor­ting i Mallorca, no dona­ven gaire con­fiança als afi­ci­o­nats xe, i, de fet, a la represa les coses no van can­viar gaire. El Madrid seguia tenint el con­trol del joc i arri­bant de forma peri­llosa als domi­nis de César. Com al minut 54, quan una excel·lent jugada de Ben­zema per l’esquerra va per­me­tre a Higuaín fer de cap el 0-1.

El par­tit sem­blava tenir una sola direcció. La reacció del València no s’entre­veia per enlloc, però ales­ho­res va aparèixer Villa per tor­nar a ficar l’equip en el par­tit. L’asturià, fins ales­ho­res des­a­pa­re­gut, va fer el que fan el bons gole­ja­dors: enviar la pilota a la xarxa, també de cap, en la pri­mera ocasió que se li pre­sen­tava després d’una assistència de Mat­hieu. Era el seu dotzè gol a la Lliga i el pri­mer que acon­se­guia fer-li al Madrid a Mes­ta­lla

Un gol que revi­fava els locals, encara que el rival no va acu­sar gaire l’impacte. El par­tit estava boig i poc després Higuaín feia doblet cul­mi­nant una bona acció de Mar­celo. En un tres i no res el València tor­nava a estar per sota al mar­ca­dor, però per poc temps. Fins que Joaquín, amb la col·labo­ració d’un Casi­llas que va can­tar en els dos gols, igua­lava de nou el matx. Mes­ta­lla embo­gia, encara que qua­tre minuts després tor­nava a emmu­dir amb una rema­tada de cap de Garay que, ara sí, sen­ten­ci­ava.