El regne del Barça

PER LLE­GIR LA CRÒNICA DEL PAR­TIT MINUT A MINUT, CLI­QUEU AQUÍ

No es pot gua­nyar sem­pre i ahir sem­blava un d’aquells dies que el líder indis­cu­ti­ble cedeix i obre peti­tes expec­ta­ti­ves a la resta, però la Lliga del Barça està sent tan excep­ci­o­nal que no s’ho va per­me­tre. A deu minuts de la con­clusió, amb 2-1 en con­tra enmig d’una mala segona part, fred i boira, al camp més neces­si­tat de punts, l’equip de Guar­di­ola va remun­tar con­tra l’Osa­suna amb un golàs final de Messi, de xut sec de fora l’àrea, duríssim, recta en dia­go­nal, que situa els blau­gra­nes davant el rècord abso­lut de la pri­mera volta del cam­pi­o­nat.

Al Madrid només li ha durat un any el regis­tre dels 47 punts. El Barça l’ha igua­lat i li queda la pròxima jor­nada con­tra el Dépor al Camp Nou per situar-se en números inèdits. També ahir va superar el rècord de victòries segui­des a domi­cili amb vuit –tretze comp­tant Copa i Cham­pi­ons–, una més que l’històric Madrid 60-61 de Di Ste­fano. Davant d’això és lògic que l’avan­tatge res­pecte als rivals vagi crei­xent. Ara ja són 12 punts sobre el Madrid i el Sevi­lla, els pri­mers per­se­gui­dors. S’esgo­ten les com­pa­ra­ci­ons per a aquest Barça, tot i que ahir semblés més humà que mai, patint con­tra el cuer, pot­ser assa­bo­rint el tri­omf abans d’hora i endin­sant-se després en el joc que els navar­re­sos pre­te­nien. Superat, va treure l’orgull i va man­te­nir l’espe­rit per cap­gi­rar el par­tit per nervi i qua­li­tat.

Domi­na­dor des de l’inici, el Barça va saber dri­blar la pressió local –no gaire reei­xida– per arri­bar a tres quarts amb rela­tiva faci­li­tat. Bus­quets, Xavi i Keita, la tri­pleta del mig­camp, toca­ven ràpid i amb cri­teri, obrien a una banda esquerra pro­duc­tiva amb Henry i s’asso­ci­a­ven amb Messi pel cen­tre, però tot ple­gat no tenia tra­ducció en el moment de la cul­mi­nació. La pas­sada pro­funda no era l’encer­tada i quan ho era la defi­nició fallava. Va ser el cas de Messi, allu­nyat de la dreta i amb lli­ber­tat per fer escla­tar juga­des mara­do­ni­a­nes –pot­ser ja s’hau­rien de dir mes­si­a­nes–, com quan al minut 10 va enca­rar pel cen­tre i va reta­llar dos rivals abans de cre­uar la pilota al pal.

Henry també ho va inten­tar de manera espec­ta­cu­lar davant el late­ral Azpi­li­cu­eta i tam­poc va saber mar­car. Les cons­tants vitals dels visi­tants, però, seguien a un alt nivell i l’Osa­suna no cre­ava perill. Camacho es des­es­pe­rava des de la ban­queta, men­tre Busi i com­pa­nyia s’espol­sa­ven els mar­cat­ges. Però el gol no arri­bava, el Barça va abai­xar una mica la inten­si­tat i Osa­suna va enviar la pri­mera rema­tada sobre Valdés. Just per tor­nar a des­per­tar Messi, que va reco­llir una pilota davant els tacs de Puñal i la va ser­vir a Eto’o perquè afu­sellés des de la fron­tal quan que­da­ven 10 segons per al des­cans.

A la represa, el Barça va per­dre ini­ci­a­tiva i en un córner Flaño va bom­be­jar de cap l’empat al segon pal. El Reyno de Navarra cri­dava, volent ate­mo­rir un rival que va con­ce­dir una ocasió per bona fe i negligència de l’àrbi­tre. Aquí el par­tit es va embru­tar i el Barça es va des­cen­trar, retra­tat en el 2-1 de Pan­di­ani, avançant-se a Puyol. No que­dava gaire temps, però prou per rebel·lar-se. Cons­tant com el que més, Alves for­java el 2-2 de Xavi i la recu­pe­ració perquè Messi decidís. La Lliga es con­ver­tia en el regne del Barça. 

PER LLE­GIR LA CRÒNICA DEL PAR­TIT MINUT A MINUT, CLI­QUEU AQUÍ