De nou per la via K'lautern

Iniesta emula Bakero i col·loca el Barça en la final per sisena vegada

Tres anys després de ser coronat a París, el Barça podria repetir a Roma

Un altre triomf igualaria les tres decepcions: Berna, Sevilla i Atenes

No és just dei­xar de con­fiar en aquest equip. Per mala­ment que li vagin les coses, per com­pli­cat que sigui el pano­rama i per difi­cultós que sigui el camí, l'equip de Guar­di­ola s'ha gua­nyat tot el crèdit del món. I ho ha fet a còpia de fut­bol en una tem­po­rada que serà recor­dada per sem­pre més en la història d'aquest esport. El Barça ha cami­nat a Europa amb el pas més ferm que qual­se­vol altre con­trin­cant. Mar­cant més gols que ningú, sent més valent que cap equip i bus­cant des del pri­mer dia (a Cracòvia, en ple mes d'agost) dis­pu­tar la seva sisena final de la història. Per això, quan el par­tit ago­nit­zava i el Barça ho tenia tot en con­tra (mort física­ment i amb un home menys durant els últims 25 minuts) una mena de justícia divina va pla­ne­jar sobre Stam­ford Bridge. Messi va tocar per a Ini­esta, i el man­xec va fer bate­gar més fort que mai el cor de milers i milers de culers. Andrés, la màgia feta fut­bo­lista, es va dis­fres­sar de Bakero. Va retro­ce­dir dis­set anys i com si estigués a Kai­sers­lau­tern va fabri­car un gol immens. Grandiós per la importància i per l'exe­cució (una impres­si­o­nant gar­dela que va anar a parar a l'escaire de la por­te­ria de Cech). El gol, estra­tosfèric, enfon­sava Lon­dres i feia embo­gir Bar­ce­lona. Tres anys després de París, el Barça tor­narà a dis­pu­tar la màxima com­pe­tició euro­pea. En aque­lla final, Ini­esta va ser bàsic, tot i ser suplent, i el dia 27 tor­narà a ser impres­cin­di­ble. Com ho va ser ahir, guiant els blau­grana cap a Roma.

La imme­di­ata serà la pri­mera a Itàlia. Berna (1961), Sevi­lla (1986), Lon­dres (1992), Ate­nes (1994) i París (2006) han estat les altres finals. Guar­di­ola té l'opor­tu­ni­tat d'acon­se­guir la ter­cera. El club, d'acon­se­guir el 50 per cent d'efec­ti­vi­tat. Les decep­ci­ons de Berna (recor­dada pels tres pals dels blau­grana), Sevi­lla (ha pas­sat a la història per la maleïda tanda de penals i pel por­ter romanès Ducka­dam) i Ate­nes (el Milan de Cape­llo va donar una lliçó solemne al con­junt de Cruyff) con­tras­ten amb l'ale­gria eterna de Lon­dres (el gol de Koe­man en la pròrroga) i de París (l'heroi va ser Belletti). Entre Berna (on va ser coro­nat el Ben­fica) i Sevi­lla (tri­omf de l'Ste­aua de Buca­rest), el Barça va haver d'espe­rar 25 anys. Entre Sevi­lla (Terry Vena­bles, a la ban­queta) i Wem­bley (pri­mer títol) només sis. Johan Cruyff va tenir l'opor­tu­ni­tat de reva­li­dar el títol dos anys després, però l'equip que tot just aca­bava de gua­nyar la lliga, va ser esbor­rat per un Milan (dos gols de Mas­saro, un de Savi­ce­vic i un altre de Desailly) que van fer bai­xar el Barça a la Terra. Tot ple­gat, va ori­gi­nar que els blau­grana hagues­sin d'espe­rar 14 anys entre el pri­mer i el segon títol. L'últim el va acon­se­guir Frank Rijka­ard a la ban­queta a l'Stade de France. Des d'ahir, Pep Guar­di­ola és el ter­cer tècnic que pot fer-lo gua­nyar al Barça. Igual que Cruyff i Rijka­ard la pot acon­se­guir com a entre­na­dor i juga­dor (Guar­di­ola va gua­nyar la de Wem­bley va per­dre la d'Ate­nes). La diferència és que pot ser el pri­mer que fa el ple (juga­dor i entre­na­dor) amb el Barça. Passi el que passi, Ini­esta en tindrà part de culpa.

Iniesta, un dels nou supervivents de París

El jugador de Fuentealbilla és un dels nou jugadors supervivents de la final de París. Els altres són Jorquera, Valdés, Márquez, Puyol, Sylvinho, Eto'o, Xavi i Messi. Especialment emotiva serà per als dos últims, que a París no van poder jugar. El terrassenc, perquè estava lesionat; i l'argentí, perquè acabava de sortir de la lesió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.