[D]
0
Girona - 22 abril 2009 2.00 h

El defensa del Girona Migue, un dels fixos, només s'ha perdut tres partits de trenta-tres

Ha jugat de central, als dos laterals i és el paradigma de la polivalència de la plantilla

- Girona

Asse­gura que la plan­ti­lla manté la humi­li­tat i

el tre­ball de cada dia


«Hi ha molts equips que també tenen juga­dors que poden ocu­par més d'una posició, però això ens ajuda», diu el segon entre­na­dor del Girona, Arnau Sala. Quan fal­ten nou jor­na­des per al final de lliga i molt a prop de la sal­vació, un dels fixos del con­junt de Raül Agné és el defensa Miguel Ángel González, Migue. Ell és el para­digma de la poli­valència. Ha jugat trenta par­tits ja sigui de late­ral esquerre, de cen­tral o de late­ral dret. Migue diu que ell juga allà on el posa l'entre­na­dor. La seva regu­la­ri­tat l'ha con­ver­tit en un dels fixos del Girona.

L'exju­ga­dor del Ter­rassa, de 29 anys, ha jugat de late­ral esquerre (dis­set par­tits), de cen­tral (deu) i de late­ral dret (tres). Només s'ha per­dut els des­plaçaments d'Alba­cete (3a jor­nada) i de Sala­manca (25a jor­nada) per lesió i el de Tar­ra­gona (18a jor­nada) per malal­tia. Autor del gol que va donar l'ascens a 2a A con­tra el Ceuta el juny de l'any pas­sat, Migue va començar la lliga fent de late­ral esquerre i for­mant la defensa amb altres juga­dors que van con­ti­nuar del curs pas­sat (Serra, Ran­gel i Jose). A mesura que ha avançat la com­pe­tició, Migue també ha fet de cen­tral i, en tres oca­si­ons i a causa de la sanció de Jose i la lesió de David Sánchez, de late­ral dret (con­tra l'Alavés, el Xerez i l'Hércu­les).

Una diferència.

Segons el juga­dor ter­ras­senc, les acci­ons d'un con­tra un sovin­te­gen a la banda. És una de les diferències entre jugar de late­ral i fer-ho de cen­tral. «Pot­ser com a late­ral tens més pos­si­bi­li­tats de tro­bar juga­dors més ràpids i juga­des d'un con­tra un. De cen­tral, en canvi, és menys habi­tual haver de dis­pu­tar una pilota amb un sol rival i prou», des­taca l'exju­ga­dor del Figue­res. Com a cen­tral, Migue ha hagut de llui­tar con­tra Oli­veira (Sara­gossa) o Pachón (Rayo), però esmenta Nino (Tene­rife) com el rival amb més recur­sos. «Nino és un juga­dor molt intel·ligent, amb unes con­di­ci­ons impres­si­o­nants i per això fa tants gols [21]. D'aquí a poc, suposo que pujarà a pri­mera.»

Res­pecte al Tene­rife, Migue, que ha reno­vat fins al 2011, també fa una com­pa­ració amb el Girona quant a recur­sos de les enti­tats. «[El Girona] arriba a com­pe­tir amb el que es té, amb el que es pot i, sobre­tot, amb la il·lusió que no falta. No dei­xem de pen­sar que som un club humil, que hem de tre­ba­llar cada dia. El Girona no és un club com el Tene­rife, que està acos­tu­mat a jugar a segona o, sobre­tot, a pri­mera, i que pot assu­mir mol­tes des­pe­ses.»

Igual que Migue, el segon màxim gole­ja­dor del Girona, Albert Serra, també està pre­pa­rat per al que cal­gui. En dos par­tits de la pri­mera volta a fora (al camp del Lle­vant i a Múrcia), Serra va jugar de pivot. Després d'ocu­par gai­rebé sem­pre l'eix de la defensa, quan el juga­dor de Cor­nellà del Terri ha tor­nat al mig del camp ha estat per la malal­tia d'algun com­pany (Ran­gel o Mata­mala) o, en el par­tit con­tra el Múrcia, per la sanció de Dorca. «Si fa un temps que fas de cen­tral, tor­nar a fer de pivot reque­reix un temps d'adap­tació. Intento aju­dar el màxim, sabent el que haig d'apor­tar i el que neces­sita l'equip», des­taca.

Uti­li­tat quan hi ha lesi­o­nats.

El davan­ter Gabri ha jugat els cinc últims par­tits i en les seves dues posi­ci­ons habi­tu­als, de davan­ter o d'inte­rior (extrem dret). «Per­so­nal­ment, trobo que qui pot jugar en dues posi­ci­ons té més pos­si­bi­li­tats d'entrar a l'equip. Això ens pot aju­dar quan hi ha lesi­o­nats, perquè ajuda l'equip a tenir més posi­ci­ons ocu­pa­des per poder fer un onze fia­ble», comenta el juga­dor vallesà.

Igual que Felipe, Gabri se sent més còmode a prop de l'àrea rival, amb pos­si­bi­li­tats de rema­tar a por­te­ria. També han demos­trat la seva poli­valència altres juga­dors de Raül Agné, com ara Raúl Martín, Felipe, Dorca, Cañas i Manga. Si Las Pal­mas té Mar­cos Márquez, autor de 17 gols, i el Sara­gossa, un pres­su­post de gai­rebé sei­xanta mili­ons d'euros, el Girona té un equip que va al límit i amb la poli­valència com a vir­tut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides

Esports