Sobri i eficaç

«Sem­pre recor­daré aquest par­tit per tor­nar a l'Olímpic, per retro­bar-me amb gent del club, amics com Pere Tomàs i Josep Franch, ha estat espe­cial i emo­tiu, però amb sen­sa­ci­ons tris­tes davant una gent a qui estimo», va defi­nir Ricky just aca­bar el par­tit davant un des­ple­ga­ment mediàtic espec­ta­cu­lar. Al base, se li havia tallat ràpida­ment la seva apor­tació quan en el minut 3 ja li havien xiu­lat dues fal­tes per­so­nals que el van fer anar a la ban­queta. Tot i així, quan va estar a la pista es va mos­trar sobri i eficaç, con­tro­lant el ritme del matx i superant Val­ters i Mario en cada moment. Va ser bonic veure el duel que Ricky va tenir amb una nova gene­ració de base sor­gida també del plan­ter de la Penya com Josep Franch. La marxa de Ricky a la ban­queta va desac­ti­var de cop la tensió i l'ambi­ent que s'havia creat per deses­ta­bi­lit­zar-lo i després, quan va tor­nar, el par­tit ja estava tren­cat i el públic, més des­en­ci­sat. En el tram final es va des­per­tar el talent innat del base, que va exhi­bir algu­nes acci­ons marca de la casa com ara una assistència i una gran pene­tració.

Abans del matx, la seva sor­tida a la pista va ser el més espe­rat. De fet, des­a­fi­ant l'ambi­ent quan els seus com­panys ja havien anat al ves­ti­dor a rebre l'última xer­rada de Xavi Pas­cual, Ricky es va que­dar sol fent llançaments des del mig de la pista men­tre era escri­das­sat des de la gra­de­ria, que ho ente­nia com una pro­vo­cació. Ricky va tenir el suport de la seva família des de la grada, jun­ta­ment amb el seu germà Marc, també exju­ga­dor de la Penya. Cada vegada que Ricky inter­ve­nia en alguna acció, la xiu­lada era cons­tant. Però com ell mateix va dir venint del Pio­nir de Bel­grad «l'ambi­ent hos­til no ha estat tan fort aquí a Bada­lona».