Un salt econòmic impactant
El gran canvi en els ingressos en cas d'ascens arribarà amb el nou contracte televisiu, que comportarà 14 milions en lloc dels 2,4 actuals
Jugar a primera facilita doblar com a mínim els diners derivats de la publicitat, tant en la samarreta com a l'estadi
Cal deixar l'ànima en les dues jornades que resten. Sobretot des del punt de vista econòmic. El salt de la segona A a primera és enorme, sobretot arran del contracte televisiu. Els 2,4 milions actuals derivats de l'acord amb Mediapro es convertirien en uns 14. I hi ha altres vies d'ingressos.
El vincle amb la plataforma de Jaume Roures s'acaba el 30 de juny i es pot buscar el millor postor. Equips que van pujar la temporada passada, com el Valladolid (14 milions) o el Celta (23), han multiplicat contundentment els ingressos que tenien, i el Girona se situaria a l'alçada del primer, sense canviar d'operador. Però l'impacte de primera va més enllà dels ingressos televisius. Ho relata el director de màrqueting del Celta, Camilo Lobato. “El canvi és molt important. A nivell de patrocinador, en el nostre cas, no, si bé l'habitual és que augmenti el preu. Però sí que et trobes, malgrat la crisi, que empreses que no et feien cas t'obren la porta perquè a primera sí que tenen la repercussió que busquen.” A més, la màxima categoria engresca la població, ajudant a la captació de nous socis (un 30% en el cas del Celta) i l'increment dels preus de les entrades i de la publicitat a l'estadi. “Hem mantingut els preus per fidelitat als qui ens van acompanyar a segona, però si ens mantenim, hi haurà un increment del 100%”.
Si ho apliquem al Girona trobem que, d'entrada, caldrà buscar un nou patrocinador perquè el vincle amb RDI s'acaba al juny. L'impacte en la zona hauria de facilitar l'aparició d'interessats en una xifra que podia situar-se com a mínim per sobre dels 400.000 euros. L'increment de socis seria més complicat perquè ja n'hi ha 8.000 i Montilivi només en permet 9.200, a l'espera de les obres obligatòries d'ampliació, per a les quals la LFP concedeix un any de marge. La permanència seria aleshores sinònim d'un augment significatiu de la massa social. Així, l'entrada d'ingressos immediata derivaria de la publicitat al camp. En el cas del Celta, ha passat de 2,4 milions a 4,7 –en abonaments, de 2 a 3,3– aquesta temporada. I sense tenir el mercat potencial dels gironins.
Una altra via seria la LFP, cada cop més escassa. Hi ha diverses partides vinculades a la lliga, com el 10% dels diners de les travesses, però és un producte en crisi, que cada any recapta menys i té una part ja compromesa en aspectes com són pagar el deute de la LFP, subvencionar obres de seguretat als estadis (el Girona rebria un cop de mà) o l'organització de la lliga i els arbitratges. La diferència entre primera i segona A és que, dels diners que queden, el tracte en tant per cent és del 60-40. Amb els números de la passada campanya, els equips de la màxima categoria van repartir-se 670.000 euros entre 20, pels 440.000 entre 22 de la divisió de plata.
EL CANVI
“Empreses que no et feien cas t'obren la porta”, explica Camilo Lobato, del CeltaL'ESTADI
Els ingressos en publicitat del Celta han passat de 2,4 milions a 4,7 amb l'ascensLA LLIGA
Els diners de la LFP ara es reparteixen al 60-40% entre primera i segonaLA TELEVISIÓ
El Valladolid va pujar fa un any i ara guanya 14 milions, per 23 del Celta de VigoCap a una nova distribució
El Girona patirà la peculiar distribució dels drets televisius al futbol estatal, en què hi ha gairebé 130 milions de distància entre els dos grans i els equips que menys reben. L'entrada de Javier Tebas a la LFP ha comportat un canvi i s'ha posat a treballar amb el CSD per imposar per llei una venda en bloc dels drets, que mantindria grans diferències però suposaria més milions per als modestos i permetria deixar de ser una de les grans lligues que menys percep. En tot cas, a partir de la 2014-2015, però, vol dir que els 14 milions s'incrementarien en cas d'assolir la permanència. Altres lligues ho reparteixen diferent. El referent és la Premier. El Crystal Palace va pujar dilluns i s'assegura un mínim de 64,5 milions via TV, a més de 70 com a salvavides si no assoleix la permanència. Anglaterra estrena nou contracte, amb 2.000 milions més a repartir: el 50% a parts iguals, 25% per resultats i 25% per nombre de partits televisats. Itàlia va adaptar un model similar al 2011, després que els modestos es plantessin.
L'anècdota de Josep Gusó
Per al Girona, posar els peus a la Lliga de Futbol Professional va significar entrar en una dimensió desconeguda pel que fa als ingressos. El club de Montilivi havia subsistit gairebé de miracle (de fet, possiblement s'hauria endeutat sense remei si no hagués pujat) en la categoria més ruïnosa de totes: la segona B. De la Televisió de Catalunya, els clubs catalans ingressaven entre 60.000 i 70.000 euros. Després de l'ascens a segona A, la temporada 2007/08, una de les primeres reunions de l'aleshores president del Girona, Josep Gusó, va ser amb Mediapro, per negociar els drets televisius. Deia Gusó, mig seriosament i mig en broma, que quan li van posar a sobre la taula el contracte de 2,2 milions d'euros per cinc anys el primer que va fer va ser la divisió per veure quan tocava per temporada. I que va ser tot un impacte quan després de fer l'operació correcta –multiplicació– el contracte superava els 10 milions.
