El FC Barcelona, a exercir de rei a Mònaco

El Barça està pre­pa­rat i anirà avui a la recerca de la seva ter­cera super­copa. L'esce­nari de les finals s'ha tor­nat l'hàbitat natu­ral de l'equip de Guar­di­ola. La curta vida d'aquest con­junt de talent diu que a l'hora asse­nya­lada és infal·lible. Ha gua­nyat les tres que ha dis­pu­tat. I, a més, també va sor­tir tri­om­fant del San­ti­ago Ber­nabéu, el duel que va ofi­ciar de final de la lliga.

Amb un any d'experiència, aquest Barça, cons­truït des de l'obsessió del Pep, s'ha con­ver­tit en un equip expert. Sap com jugar en totes les instàncies. I la final n'és una clau.

El tri­omf d'avui sig­ni­fi­carà emu­lar el Barça de les cinc copes, un equip històric ins­tal·lat en la memòria col·lec­tiva blau­grana a força d'aixe­car copes. Si resul­ta­ria injust com­pa­rar els dos equips, sí que és de justícia dir que el nivell com­pe­ti­tiu i la importància dels títols gua­nyats posa­ran l'actual Barça, en cas de ser avui campió, per sobre del de les cinc copes.

La història espera, doncs, el tetra­campió. Guar­di­ola ha tre­ba­llat la con­cen­tració dels seus homes. L'entre­na­dor tem que la lle­genda que va escri­vint l'equip el des­cen­tri dels deu­res con­crets que avui ha de fer per superar el campió de la UEFA. L'estadística sosté la teo­ria de la major moti­vació dels que s'han d'enfron­tar amb el campió de la Cham­pi­ons. Set a qua­tre a favor dels monar­ques de la UEFA, diuen els ante­ce­dents.

Dmi­tro Txi­grinski, que es con­ver­tirà en juga­dor del Barça un cop acabi el par­tit, cen­trarà l'atenció d'ucraïnesos i bar­ce­lo­nis­tes. La junta del Barça no veia clar que jugués avui, però va ser una con­dició exi­gida pel Xakh­tar i, d'altra banda, una mos­tra de pro­fes­si­o­na­lisme del juga­dor, que en prin­cipi no volia par­lar del seu traspàs, però s'hi va veure obli­gat després que Lucescu en parlés.

«Som dos equips simi­lars, volem espec­ta­cle», declara Lucescu, al·ludint als dos par­tits jugats la tem­po­rada pas­sada, en què es van repar­tir una victòria per a cada equip. El tri­omf ucraïnès al Camp Nou, se sap, s'ha d'emmar­car en el seu con­text. El Barça ja estava clas­si­fi­cat. La rea­li­tat indica que, si bé Lucescu cons­tru­eix equips oberts, amb juga­dors de bon toc i molta vida per les ban­des, el Xakh­tar està avui molt per sota del nivell del campió d'Europa. Voldrà, per tant, crear curt­cir­cuits en la cre­ació per­se­guint homes com ara Xavi al mig, i pres­si­o­nant Puyol, el més irre­gu­lar en la sor­tida de pilota.

Guar­di­ola, tot i la con­fiança que l'ins­pira el seu equip i el dibuix tàctic habi­tual, no des­carta sor­pre­ses ni vari­ants. Ja a Donetsk va jugar amb Eto'o i Henry al cen­tre de la davan­tera, una dis­po­sició ràpida­ment cor­re­gida en la segona part, en què Messi va res­ca­tar l'equip cap­gi­rant el resul­tat. El tècnic del Barça, però, no té gai­res vari­ants a fer. S'espera que damunt la gespa des­mi­llo­rada del Lluís II jugui l'onze més habi­tual. Amb Puyol al lloc de Márquez i Keita al d'Ini­esta.

Des que va arri­bar a la ban­queta per fer-se càrrec d'un equip depri­mit i una sequera de dos anys, Guar­di­ola va haver de superar tota mena de pro­ves per convèncer el bar­ce­lo­nisme que amb aquesta plan­ti­lla es podia renéixer. D'alguna manera, una victòria aquesta nit sig­ni­fi­ca­ria l'enter­ra­ment defi­ni­tiu del Barça de Ronal­dinho, der­ro­tat en aquesta mateix instància. La super­copa és el penúltim repte d'en Pep.

Els ulls de tot­hom mira­ran Txi­grinski, obli­gat a viure un duel sin­gu­lar con­tra el seu pròxim equip

Si Puyol aixeca avui el tro­feu, el de Pep serà el nou Barça de les cinc copes, un altre rècord