Els germans Parondi a Milà

Torno al cinema i a la boxa, però amb el pre­text de poder par­lar d'una pel·lícula immensa: Rocco i els seus ger­mans (1960), amb la qual, aviat farà 50 anys, Luc­hino Vis­conti va nar­rar amb pulsió tràgica i rea­lisme crític la des­trucció d'una família del sud en tras­lla­dar-se al nord indus­trial exem­pli­fi­cat amb la ciu­tat de Milà. Els Parondi, coman­dats per la mamma encar­nada en Katrina Pat­xi­nou, han emi­grat seguint Vin­cenzo, el germà gran que va arri­bar a Milà temps enrere, va pro­var sort com a boxe­ja­dor i ho va dei­xar córrer per anar sobre­vi­vint amb tre­balls tem­po­rals. Vin­cenzo, doncs, és un dels ger­mans de Rocco, inter­pre­tat per Alain Delon, bell i actor com no ho serà mai més. Els altres són Ciro, Luca i Simone, que també inten­tarà tri­om­far en el món de la boxa. Ho fa empès per la mamma i enco­rat­jat per Nadia (Annie Girar­dot, magnífica), la dona que entrarà en la vida dels Parondi com a por­ta­dora d'una fata­li­tat de la qual ella tam­poc no se n'escapa, sinó que n'és la gran víctima.

Enri­que Vila-Matas, en un text reu­nit a El traje de los domin­gos, evoca la impressió eròtica que en la seva infància va cau­sar-li la irrupció de Nadia, ves­tida només amb una com­bi­nació i havent estat expul­sada de casa dels seus pares, en la vida dels veïns Parondi, que lamen­ten no haver tro­bat a Milà el que n'espe­ra­ven quan van mar­xar del seu poble, Lucani. Nadia els diu: «Uns nois tan gua­pos i lles­tos com vosal­tres tro­ba­ran el que vul­guin. N'hi ha prou amb moure's.» I pre­gunta: «Per cert, qui de vosal­tres és el boxe­ja­dor?» Vin­cenzo, però ja no ho és. Però, ho diu la mamma», Simone (Renato Sal­va­tore, «grande, grande, grande») i Rocco són més forts per ser boxe­ja­dors. Rocco, però, no ho vol ser. Simone sí, perquè creu que la boxa pot ser una manera fàcil de gua­nyar-se la vida i perquè vol com­plaure Nadia, que li parla d'un excampió que podria entre­nar-lo. Però Simone des­co­brirà que tri­om­far en la boxa no és fàcil i que tam­poc ho és que l'estimi Nadia, l'objecte de la seva passió des­truc­tiva. Simone perd Nadia, mal­mena el seu cos, cedeix a una pulsió vio­lenta i es cor­romp moral­ment en la delinqüència. Fins i tot robarà el seu mànager, dis­po­sat a per­do­nar-lo a canvi que Rocco sigui boxe­ja­dor. Rocco, que detesta la boxa, hi acce­deix, de la mateixa manera que abans haurà renun­ciat a Nadia, de la qual n'està ena­mo­rat, per no fer mal a Simone. Però la bon­dat també fa mal: men­tre Rocco gua­nya el seu pri­mer com­bat impor­tant, Simone clava un gani­vet al cos de Nadia, que no posa resistència lliu­rada a una mena de suïcidi pas­siu.