Sant tornem-hi

La lliga de fut­bol no ha fet més que començar i en només un sol par­tit, poques con­clu­si­ons se'n poden treure.

Sem­bla clar que el FC Bar­ce­lona con­ti­nua tenint el millor equip de la lliga espa­nyola, tot i que ha fet alguns fixat­ges d'eficàcia dis­cu­ti­ble i que té una plan­ti­lla més aviat curta. El més impor­tant ha estat que el Barça ha man­tin­gut la columna ver­te­bral de la tem­po­rada pas­sada amb els juga­dors fets a casa, que Pep Guar­di­ola con­ti­nua coman­dant la direcció del joc i que fixat­ges com ara Ibra­hi­mo­vic i Txi­grinski poden apor­tar la fres­cor que cada equip neces­sita al començament d'una altra tem­po­rada. És bo no mar­car-se objec­tius que siguin massa ambi­ci­o­sos en cap de les com­pe­ti­ci­ons on hi ha títols en joc, aquest equip ja ens ha demos­trat de què és capaç, la tem­po­rada pas­sada va ser exem­plar i serà molt difícil, no només repe­tir-la sinó apro­xi­mar-s'hi.

La gran incògnita és què serà capaç de fer el nou Madrid cons­truït a cop de talo­nari. Seran capaços Cris­ti­ano Ronaldo, Ben­zema, Kaká, Xabi Alonso i com­pa­nyia de jugar com un equip? I d'anar tots a una? Serà capaç Pelle­grini de ges­ti­o­nar un ves­ti­dor de noves estre­lles i vaques sagra­des com ara Raúl i Guti? En el pri­mer par­tit de lliga con­tra el Depor­tivo es va veure el Madrid de les últi­mes tem­po­ra­des; el resul­ta­disme i la sort al final van donar fruits. Però de bon joc, res de res. El temps demos­trarà que Flo­ren­tino ha tor­nat a enso­pe­gar dues vega­des amb la mateixa pedra, fer un equip pagant autènti­ques for­tu­nes no és garan­tia de res. El joc el cons­tru­eix un equip i en cap cas les seves estre­lles. Temps al temps, però veu­rem el que fa i el que dura Pelle­grini.

Segur que la foto més bus­cada en la mani­fes­tació de l'11 de setem­bre serà la de Joan Laporta ocu­pant un lloc des­ta­cat. Segur que les crítiques li plou­ran per tot arreu. En la seva con­dició de pre­si­dent del Barça no sé si és bona idea que assis­teixi a aquesta mani­fes­tació. Però en qual­se­vol cas hi té tot el dret. Si ell con­si­dera que hi ha d'anar només fal­ta­ria que s'hagués d'ama­gar, ell ha de fer ús de la seva lli­ber­tat. El que crec que no seria de rebut és que Laporta uti­litzés el seu càrrec de pre­si­dent del Barça com a pla­ta­forma de bene­fici per­so­nal per acon­se­guir deter­mi­nats objec­tius polítics. Sem­pre val més un pre­si­dent com­promès amb els drets i les lli­ber­tats del seu país que no pas un pre­si­dent que s'ama­gui davant d'una deter­mi­nada rea­li­tat. Res­pec­tem la lli­ber­tat de tot­hom d'assis­tir a una mani­fes­tació, sigui la de Joan Laporta o la d'un ciu­tadà anònim.