Franquistes

El pas­sat dijous 22 de setem­bre es va pre­sen­tar la 49a edició dels Pre­mis Pru­denci Ber­trana a l'Audi­tori de Girona en un acte solemne ple d'auto­ri­tats locals. En la pri­mera posada en escena la pre­sen­ta­dora de l'acte va recor­dar que aquests pre­mis havien nas­cut l'any 1968 com a con­tra­punt als pre­mis en llen­gua cas­te­llana “impo­sats per Espa­nya” (sic) a la ciu­tat de Girona un any abans.

Fals. Abso­lu­ta­ment fals. Espa­nya no va impo­sar cap premi a la ciu­tat de Girona.

Si tirem d'heme­ro­teca tro­ba­rem que els pre­mis Inmor­tal Ciu­dad de Gerona no els va con­vo­car ni el Minis­te­rio de Cul­tura de Madrid ni cap minis­tre del govern espa­nyol del moment. No. Els va con­vo­car, pro­mo­guts per l'escrip­tor gironí Josep M. Giro­ne­lla, l'Ajun­ta­ment de Girona amb l'alcalde també gironí Josep Bonet. És més, el jurat d'aquest pri­mer premi de lite­ra­tura escrita en cas­tellà estava ple de noms d'il·lus­tres giro­nins: Joan Tibau Pagès, Ramon Guar­di­ola Rovira, Josep Giro­ne­lla Pous, Igna­cio Bon­nin (aquest no era gironí però sí un il·lus­trat i savi reco­ne­gut), Joa­quim Pla Car­gol i Juan de Puig Roca. Per tant, no ens con­fon­guem ni vul­guem con­fon­dre; no era Espa­nya la que impo­sava res. Era el fran­quisme. Eren giro­nins de soca-rel, cata­lans i fran­quis­tes.

Perquè de fran­quis­tes cata­lans n'hi havia pro­por­ci­o­nal­ment tants com de fran­quis­tes espa­nyols; i de gent d'esquer­res, a Espa­nya com a Cata­lu­nya, de nou pro­por­ci­o­nal­ment, també n'hi havia la mateixa.

No ens enga­nyem: va ser el fran­quisme el que va voler ani­qui­lar i des­pres­ti­giar la nos­tra llen­gua i la nos­tra cul­tura. No va ser Espa­nya.