Girona no és...

Girona no és país per a parcs. És el títol sen­cer de la Gale­ria d'avui. Fona­men­taré, en aquesta columna, la difícil relació de la ciu­tat amb el seu pai­satge urbà i periurbà fent una petita llista de parcs pen­dents d'alguna cosa o de tot per trac­tar de defen­sar la tesi.

Sense cap ordre ni con­cert, tal vegada per una estima neta­ment giro­nina, cita­ria l'apedaçat parc de la Devesa, el més gran del Prin­ci­pat i cata­lo­gat per la
Gene­ra­li­tat com un bé cul­tu­ral d'interès naci­o­nal,
pen­dent de l'enèsim procés par­ti­ci­pa­tiu pro­mo­gut pel con­sis­tori, pen­dent d'apro­vació del seu pla espe­cial redac­tat en sin­to­nia o no amb un dels plans d'usos apro­vat en un llunyà 2010 i ara arra­co­nat, amb motius. M'estal­vio de recor­dar quan l'il·lumi­nat de torn
al govern muni­ci­pal pro­mo­via la cons­trucció d'un nou pavelló. [Per a més infor­mació, AV Devesa-Güell].

Del parc Cen­tral, què voleu que us expli­qui... Ver­go­nya! Només reco­lliré aquí que aca­bem de cele­brar els nou anys aquesta mateixa set­mana –el 28– del moment en què el Minis­teri de Foment va adju­di­car –sobre paper– 300 mili­ons d'euros per al tram urbà i l'estació del TAV a Girona... sense cap paper sig­nat pel mig que vin­culés jurídica­ment el govern espa­nyol amb el govern muni­ci­pal per si aquell pas­sava a pitos del com­promís. Cor­nuts i pagar el puto fin­ger. [Més info, AV Sant Narcís].

Un dels parcs pre­vis­tos a la trama urbana de la capi­tal és el de les Pedre­res. Vella rei­vin­di­cació. I tant que és pre­vist (pre-vist); és ima­gi­nat. L'abril del 2015 l'Ajun­ta­ment va apro­var pro­vi­si­o­nal­ment el pla espe­cial d'aquest sec­tor, un docu­ment que reco­llia les actu­a­ci­ons per con­ver­tir l'espai en un parc urbà... [Més info, AV de les Pedre­res].

Un altre dels vir­tu­als és el de la Monar. Al mític pla de bar­ris de Santa Eugènia-Can Gibert que­dava des­crit (no finançat) com la con­ti­nu­ació lògica del parc sal­tenc del rec Monar fins a la Rodona i que trans­cor­re­ria en paral·lel a l'antic canal dels molins ja citat als segles IX-X. Tot apunta que hau­rem d'espe­rar mil anys més per veure'l de debò. El pla espe­cial de les hor­tes, ente­ses com a parc, de Santa Eugènia de Ter reque­ri­ria una neteja, en tots els sen­tits. Com també li cal al parc de Mas Masó, a Can Gibert.

Aquesta mini­llista ha d'aca­bar amb el Parc Científic de la UdG, a tocar de la mini­pas­sera dels bar­ris de Mas Ramada, Vila-roja i la Font de la Pólvora que s'està cons­truint –final­ment!– amb un cost de 56.639,72 euros. 42 mili­ons d'euros és el deute d'aquest dar­rer parc: 812 pas­se­res, per fer-nos-en una idea. [Més info, UdG i AV Mas Ramada].

Tam­poc és país per a pàrquings ni per a quios­cos. “Ni per a vells ponts?”, pre­gunta el Dimoni.