¿Què vol dir judicialitzar?

Els dic­ci­o­na­ris, diuen, han de ser el mirall de la soci­e­tat o, si més no, aquesta és una de les màximes a les quals aspira una comu­ni­tat de par­lants, tin­gui o no un estat al dar­rere. Des del 9-N, per no dir abans, Cata­lu­nya viu de manera con­vulsa els embats his­triònics de la dreta més reac­cionària encapçalada pel Par­tit Popu­lar. ¿En volem uns quants exem­ples?: la que­re­lla con­tra la pre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell; els encau­sa­ments con­tra Mas, Ortega i Rigau, i pro­ba­ble­ment també con­tra Homs, i tota la cor­rua de pro­ces­sos judi­ci­als que afecta ja 401 ajun­ta­ments i càrrecs elec­tes muni­ci­pals (per no haver pen­jat la ban­dera espa­nyola al balcó, per haver apro­vat la moció a favor de la sobi­ra­nia fis­cal, pel fet de pagar la quota anual de l'AMI, per haver-se decla­rat “ter­ri­tori català lliure i sobirà” i recent­ment per haver obert l'ajun­ta­ment el 12-O, la festa naci­o­nal d'Espa­nya).

Sem­bla que el ‘Dic­ci­o­nari de la llen­gua cata­lana de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans, cone­gut com a DIEC, està estu­di­ant com redac­tarà la defi­nició d'aquest voca­ble, pen­dent encara d'entrada pròpia. La base de dades del Cen­tre de Ter­mi­no­lo­gia Term­cat sí que recull el terme (en anglès judi­ci­a­rize, to; en francès, judi­ci­a­ri­ser; en cas­tellà, judi­ci­a­li­zar), el qual defi­neix tímida­ment com “donar caràcter judi­cial a alguna cosa”. Si con­sul­tem el dic­ci­o­nari de la Reial Acadèmia Espa­nyola, curi­o­sa­ment la redacció de la defi­nició de judi­ci­a­li­zar sem­bla asses­so­rada per algun dels nom­bro­sos polítics cata­lans encau­sats: “Lle­var por vía judi­cial un asunto que podría con­du­cirse por otra vía, gene­ral­mente política.” És a dir, tots aquells assump­tes que només es poden trac­tar o dis­cu­tir en l'esfera política i no pas judi­cial. Val a dir, però, que la defi­nició de la Reial Acadèmia és espe­ci­al­ment cau­te­losa i pru­dent, sobre­tot per la bri­llan­tor dels exem­ples. Uns exem­ples que podrien “com­pro­me­tre” la ins­ti­tució perquè rebria les pro­tes­tes o denúncies del sec­tor més con­ser­va­dor. Un sec­tor que podem con­si­de­rar cre­a­dor de l'acte de judi­ci­a­lit­zar, perquè ¿qui sinó el Par­tit Popu­lar i els seus fidels tite­lles (Ciu­da­da­nos) són els res­pon­sa­bles d'empren­dre per la via judi­cial les acci­ons polítiques que, com a tals, no hau­rien de sor­tir dels par­la­ments? La comissió lexi­cogràfica de l'IEC té una mun­ta­nya d'exem­ples tant per defi­nir el terme com també per il·lus­trar-ne la defi­nició. A Cata­lu­nya som uns grans experts en la matèria com a vícti­mes d'aquesta acció tan deni­grant per a la democràcia d'un país.

El PP i Com­pa­nyia han comès el delicte més gran que exis­teix en democràcia, que és vio­lar la sepa­ració de poders, i remoure els prin­ci­pis de la inde­pendència judi­cial que jut­ges i fis­cals hau­rien de pre­ser­var amb escreix i que ara es tro­ben en plena ago­nia, amb una mort més que segura. ¿Calen més noci­ons semànti­ques per defi­nir l'acció de judi­ci­a­lit­zar?