Opinió

Religió i Evangeli

“Per què es continua marginant les dones i es mantenen posicions misògines?

Dos mots que, supo­sa­da­ment, hau­rien de tenir –no només eti­mològica­ment– una relació i evo­lució mor­fològica comuna, dins del cris­ti­a­nisme en gene­ral, sinó, i de manera espe­cial, dins del cris­ti­a­nisme catòlic. La rea­li­tat, però, és que avui a l'Església són més omni­pre­sents el dret canònic, les nor­ma­ti­ves i els mana­ments dels seus eclesiàstics que no pas l'Evan­geli de Jesús de Nat­za­ret.

Un dels teòlegs que ha sobre­vis­cut a les inqui­si­to­ri­als mane­res de la CEE, el jesuïta gra­nadí José M. Cas­ti­llo, ens diu que “el cris­ti­a­nisme no pot creure en el que és diví, si no, no creu en el que és humà”. Dit en altres parau­les: no pot creure més en la inte­ri­o­ri­tat dels tem­ples que en els pro­ble­mes del car­rer. I segueix, car és fona­men­tal en el cris­ti­a­nisme creure no des d'“el més sagrat” sinó des d'“el més profà”. I ho argu­menta dient: “Segons els evan­ge­lis, Jesús va man­te­nir una relació d'inti­mi­tat cons­tant i fami­liar amb el Pare-Déu, però igual­ment va man­te­nir una relació mor­tal­ment con­flic­tiva amb el tem­ple i els seus sacer­dots” (avui podria ser amb el Vaticà i els seus bis­bes i car­de­nals...).

El teòleg, crític amb l'Església-ins­ti­tució, es pre­gunta: “Per què es res­pecta més deter­mi­nats homes que deter­mi­na­des dones? Per què el dret canònic con­ce­deix als cler­gues uns drets i pri­vi­le­gis que nega als laics? Per què l'Església té tan poca presència per donar solu­ci­ons, o per alleu­ge­rir tants pro­ble­mes humans i, al mateix temps, els bis­bes s'esmer­cen deci­di­da­ment per tal d'evi­tar que els gover­nants no els toquin els pri­vi­le­gis legals i econòmics de què gau­deix l'Església espa­nyola?” Nosal­tres podríem afe­gir-hi: per què es con­ti­nua mar­gi­nant les dones i es man­te­nen posi­ci­ons misògines? Cas­ti­llo se'ns mos­tra con­tun­dent: “A l'Església, hi ha més religió que no pas Evan­geli!”

UNA Con­clusió que podem com­par­tir milers de cris­ti­ans, laics, reli­gi­o­sos/ses, sacer­dots, també algun bisbe (pocs), pot­ser algun car­de­nal, difícil­ment! Al 1973, el pres­tigiós eco­no­mista anglès John Hick afir­mava que “el cris­ti­a­nisme neces­si­tava dur a terme una revo­lució coper­ni­cana”. Calia ales­ho­res i cal ara –ens diu el teòleg fran­ciscà José Arre­gui Olai­zola (que, com a tants altres, li van reti­rar la llicència canònica i es va veure obli­gat a dei­xar l'ordre fran­cis­cana)– que es reco­ne­gui que l'uni­vers religiós no està cen­trat en el cris­ti­a­nisme ni en cap altra religió, sinó en Déu. Això, per Olai­zola, no només com­porta la dero­gació d'aquell insen­sat prin­cipi que pro­clama “fora de l'Església, no hi ha sal­vació”, sinó que també com­porta la revisió radi­cal de tots els dog­mes del cris­ti­a­nisme”.

Una revo­lució i una revisió que no es donen, tot i que el papa Fran­cesc deixa anar espur­nes d'espe­rança, com ara el perdó de l'avor­ta­ment...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia