‘Casting'

Fa una set­mana i mitja, quan Donald Trump va inau­gu­rar un por­ta­a­vi­ons nou de trinca ves­tit amb una mena d'uni­forme (ano­rac verd i una gorra de beis­bol amb galons) sem­blava un home de nego­cis dis­fres­sat de mili­tar. I quan feia dis­cur­sos davant d'audiències de classe obrera, sense cor­bata i amb una gorra ver­me­lla sobre­di­men­si­o­nada, sem­blava un home de nego­cis dis­fres­sat d'obrer postís; i si mirem imat­ges de Trump a la Casa Blanca (sobre­tot aque­lles en què té Obama al cos­tat) sem­bla un home de nego­cis dis­fres­sat de pre­si­dent. Tots els del seu entorn també fan la sen­sació que estan actu­ant en una pel·lícula de baix cost en què a ningú li escau el paper que se li ha ator­gat: el por­ta­veu Sean Spi­cer no sap expres­sar-se en el seu idi­oma matern i la por­ta­veu Kellyanne Conway ha dit que els micro­o­nes por­ten càmeres ocul­tes; el secre­tari d'Habi­tatge pensa que els esclaus com­prats a l'Àfrica eren immi­grants opti­mis­tes i el cap de l'Agència de Pro­tecció del Medi Ambi­ent ens ha asse­gu­rat que el diòxid de car­boni no afecta l'efecte hiver­na­cle. A la premsa anglo­a­me­ri­cana s'ha repe­tit fins a la saci­e­tat que l'èxit elec­to­ral de Trump es deu al seu domini del show-busi­ness, però tot el que ha fet fins ara més aviat demos­tra que és un direc­tor de cas­ting espantós. Tot al revés d'Espa­nya: en els judi­cis recents del cas 9-N, per exem­ple, les cares de pomes agres dels magis­trats encai­xa­ven per­fec­ta­ment amb el to de l'espec­ta­cle en què par­ti­ci­pa­ven, mun­tat a la per­fecció pels sos­pi­to­sos habi­tu­als.