Unes estructures necessàries

Si aneu al Lluçanès –ho reco­mano– enten­dreu per què aquest altiplà és un ter­ri­tori sin­gu­lar entre Osona, el Bages i el Ber­guedà. Més enllà de la visió bucòlica i geogràfica evi­dent, el Lluçanès vol ser comarca per crear i ges­ti­o­nar les seves estruc­tu­res d'estat, com per exem­ple la recent­ment anun­ci­ada escola de música. En aquest cas, el Con­sorci del Lluçanès ha ser­vit d'òrgan ver­te­bra­dor, però en d'altres matèries, com poden ser la salut o un millor ser­vei en benes­tar social, l'enti­tat supra­mu­ni­ci­pal pot que­dar curta. El Lluçanès com a comarca no és un caprici sinó una eina per ofe­rir més benes­tar als seus habi­tants i evi­tar que, sense ser­veis ade­quats a prop, la gent marxi d'un paratge preciós cap a la ciu­tat més pro­pera i plena de como­di­tats.