La lliçó de Pedro

Un dels cofun­da­dors de Twit­ter, Evan Willi­ams, ha dema­nat dis­cul­pes pel paper que va tenir aquesta xarxa social a l'hora de fer popu­lar Donald Trump i aju­dar-lo a arri­bar a la pre­sidència dels Estats Units. Unes decla­ra­ci­ons lamen­tant el paper de l'eina que ell va crear amb Jack Dor­sey, Noah Glass i Biz Sto­nes, que Willi­ams ha fet, curi­o­sa­ment, a un diari tra­di­ci­o­nal, el New York Times. Però el cofun­da­dor de Twit­ter ha anat més enllà i ha posat en dubte la seva idea que “si tots podíem par­lar lliu­re­ment i inter­can­viar infor­ma­ci­ons i idees, el món es con­ver­ti­ria en un lloc millor automàtica­ment”. Bé, és el mateix dubte que expres­sava ahir al seu edi­to­rial el diari El País. “La vic­to­ria de Sánchez no es ajena al con­texto político de cri­sis de la demo­cra­cia repre­sen­ta­tiva, en el que se impo­nen con suma faci­li­dad la dema­go­gia, las medias o fal­sas ver­da­des y las pro­me­sas de impo­si­ble cum­pli­mi­ento.” És un paràgraf digne d'anàlisi. Perquè si bé és veri­tat que molts hem lamen­tat la victòria de Trump o del Bre­xit, no deixa de ser eli­tista pen­sar que la democràcia està en crisi només quan la gent vota el que a tu no t'agrada i tenir la temp­tació de tor­nar als temps del des­po­tisme il·lus­trat perquè la gent no sap dis­tin­gir la infor­mació cor­recta. Les noves tec­no­lo­gies han can­viat el món en molts sen­tits, la nova Roma és Sili­con Valley, la nova religió té per Déu Steve Jobs. I tot això té avan­tat­ges i incon­ve­ni­ents. I, en tot cas, hem d'apren­dre a ges­ti­o­nar-ho. Però és un fet que la infor­mació i, per tant, la cre­ació d'opinió, ja no fun­ci­ona ver­ti­cal­ment. Les coses ja no es deci­dei­xen en un des­patx ni en els edi­to­ri­als d'un diari. I que gua­nyi el Bre­xit o Trump (o Sánchez o els par­ti­da­ris d'un referèndum) no ha de pro­vo­car una regressió. Ha de fer pen­sar per què la gent vota el que vota o vol el que vol. I posar-hi solució, si és el cas. Perquè, mal­grat els ris­cos, a mi em sem­bla molt més democràtic i, per tant, just, aquest món, que el de la lògica de l'era indus­trial.