El Prat de llarg radi

Ahir l’aerolínia de baix cost Norwe­gian va ini­ciar els seus vols de llarg recor­re­gut des de l’aero­port del Prat. Ho va fer amb la ruta a Los Ange­les, als Estats Units. La mateixa des­ti­nació amb la qual dijous pas­sat va inau­gu­rar la seva oferta de vols de llarg radi a baix cost la nova marca del grup IAG, Level. Comença, doncs, una nova etapa per al Prat, una etapa estratègica en la qual aquesta infra­es­truc­tura clau per al país té l’opor­tu­ni­tat de demos­trar la seva capa­ci­tat per seguir crei­xent i atra­ient nova oferta. Es pot dir que fins ara s’ho ha gua­nyat per mèrits pro­pis. No ha tin­gut el suport d’un estat ni de l’aerolínia prin­ci­pal, cen­trats a fer créixer Bara­jas. Fa una dècada la situ­ació de l’aero­port català era tan crítica que la soci­e­tat civil va pro­ta­go­nit­zar un acte inèdit a l’Iese en defensa del seu futur. Ales­ho­res el Prat tenia 20 mili­ons de pas­sat­gers menys que Bara­jas i el futur era gris, amb presència pro­ta­go­nista del baix cost, que per a molts era sinònim de segona divisió. Però en aquests anys la situ­ació de Bar­ce­lona com a des­ti­nació s’ha enlai­rat sense parar, i s’ha demos­trat que més enllà dels obs­ta­cles, quan hi ha demanda, l’oferta arriba. Per això està bé recor­dar que el turisme, que tan­tes vega­des ens molesta, és el fac­tor que per­met que avui tin­guem l’aero­port i l’oferta de vols que tenim. I recor­dar que amb un altre model de gestió no cen­tra­lit­zat podríem créixer ja en vols direc­tes també cap a Àsia. Demanda n’hi ha.