Primer d’octubre… ai!

Anti­ga­ment (fa uns cent anys o més) es creia que el pri­mer d’octu­bre era el dia que va morir el rei Hero­des, aquell monarca tan dolent que gover­nava el país d’Israel en con­nivència amb la inva­sora, mal­vada Roma. I el pri­mer d’octu­bre a casa nos­tra cele­bra­ven la festa gre­mial els qui feien sacs i saques, i els qui en com­pra­ven o en venien, perquè segons la tra­dició era el dia que el dimoni s’emportà a l’infern el malen­tra­nyat Hero­des ficat dins un sac, pre­ci­sa­ment.

L’octu­bre també era tin­gut com el mes més trist de l’any, entre altres raons perquè en el seu curs no s’escau cap festa asse­nya­lada ni cap dia excep­ci­o­nal o remar­ca­ble. I no només això: també era con­si­de­rat el més funest per a la salut, ens ho recor­den alguns vells refranys: “Nafra de l’octu­bre/ no es cura” o “Mal ver­gonyós/ per l’octu­bre, perillós”, i encara: “Malalt que no passa l’octu­bre/ no es cura”. Molts mals ave­ranys i negres pers­pec­ti­ves per al mes d’octu­bre que no es com­plei­xen pas sem­pre (espe­rem-ho). Millor espe­rem que ens pre­val­gui això del sac i del rei que s’empor­ten cap a l’infern, més que no pas les funes­tes pre­vi­si­ons per a la salut. Fins i tot el nom del mes no és gens gloriós ni insigne, ni mínima­ment heroic: li ve del fet que era el vuitè (octo) mes del calen­dari romà.

El pri­mer d’octu­bre del 1800, pel trac­tat de Sant Ilde­fons (que a casa nos­tra podria ser el de Sant Jordi o de la More­neta), Espa­nya cedeix la Loui­si­ana a França. Però, ves per on, l’any 1823 i a l’octu­bre també, Fer­ran VII d’Espa­nya res­ta­bleix la Inqui­sició. Els que tenim una edat recor­dem que el pri­mer d’octu­bre era festa a l’escola, com­me­mo­rant que el 1936 Franco fou nome­nat cap d’estat espa­nyol i Gene­ralísimo a la zona con­tro­lada per les for­ces rebels auto­a­no­me­na­des “naci­o­nals”. A Figue­res, aquest dia d’octu­bre del 1839 s’inau­gu­rava el Col·legi d’Huma­ni­tats (actual Ramon Mun­ta­ner), pri­mer ins­ti­tut públic i laic d’Espa­nya.

Atenció amb l’octu­bre, doncs, que començarà amb una fita i una data en prin­cipi històrica però no sabem si glo­ri­osa. I és que una cosa són les il·lusi­ons i els anhels, i altra cosa, ben dife­rent i que de fet ens mana i ens regula, és la densa bio­lo­gia. Em penso que va ser un fran­ciscà, pot­ser Duns Sco­tus, que va dir d’un per­so­natge bíblic: potuit, decuit, ergo fecit. Podia fer-ho, calia fer-ho, i per tant ho va fer. Amén, que, per si se’ls ha obli­dat, vol dir: “Així sigui”.