De Garzón a l’1-O

Els jocs del 1992 ens van situar al mapa del món. Res no va ser igual. La majo­ria de cata­lans en van accep­tar l’espa­nyo­lit­zació pel repte que supo­sa­ven. La reacció exa­ge­rada de l’Estat con­tra l’inde­pen­den­tisme català d’aquells anys, per­mesa pel jutge Garzón, va ser­vir per fer refle­xi­o­nar l’acti­visme que calia arra­co­nar la resistència per anar abas­tant la cen­tra­li­tat de la soci­e­tat. Ara que l’inde­pen­den­tisme és al bell mig del debat polític i ha asso­lit la majo­ria social, ens tro­bem amb el mateix Estat i els matei­xos jut­ges, que miren de repri­mir i judi­ci­a­lit­zar el procés. Caldrà veure la reacció esta­tal per impe­dir el referèndum, i la resistència cata­lana a recla­mar-lo, ja no cada 11 de Setem­bre, sinó pot­ser de forma inde­fi­nida. Res no serà igual.