Patrimoni en perill

Fa mig segle cla­vat que Bar­ce­lona es va dei­xar per­dre un dels seus millor tre­sors moder­nis­tes, la Casa Trin­xet, de l’arqui­tecte Josep Puig i Cada­falch. Una bur­ge­sia cre­pus­cu­lar i una admi­nis­tració con­xor­xada amb els tèrbols interes­sos de l’espe­cu­lació urbanística van ser res­pon­sa­bles del mesquí ender­roc del xalet del car­rer Còrsega. S’acos­tuma a dir que la des­a­pa­rició de la Casa Trin­xet va mar­car un abans i un després en la cons­ci­en­ci­ació de la pro­tecció del patri­moni. No som on havíem sigut, evi­dent­ment, però de patri­moni se’n segueix des­truint i se’n seguirà des­truint. De res no ha ser­vit que tot un poble hagi alçat la veu per sal­var el tea­tre cen­te­nari de l’Artesà, al Prat de Llo­bre­gat. Tant se val que algu­nes cam­pa­nyes ciu­ta­da­nes hagin acon­se­guit que les seves llui­tes siguin mediàtiques i, per tant, expo­sin als poders públics: el pala­uet gòtic de Ca l’Ardi­aca de Tar­ra­gona fa temps que s’està con­su­mint. Altres edi­fi­cis, per la seva con­dició d’aïllats, patei­xen la seva degra­dació en silenci, com la torre d’esti­ueig de Can Roca­mora, dels ger­mans arqui­tec­tes Bas­se­goda, en un paratge de Mont­cada i Rei­xach. Aquest Bé d’Interès Cul­tu­ral Naci­o­nal (de què li ser­veix estar cata­lo­gat?) cau a tros­sos. I això que per al lle­gat moder­nista sí que, nor­mal­ment, hi ha sen­si­bi­li­tat. A la cate­dral del tèxtil de Saba­dell, l’Artex­til, arqui­tec­tura dels anys qua­ranta, no li espera un futur de color de rosa. Més aviat de color de totxo.