Mohamed i Youssef

Fa uns dies, dos nois, que es diuen Moha­med i Yous­sef, van anar a com­prar diver­sos mat­xets a una fer­re­te­ria de Tar­ra­gona. Es veu que això va ser dijous, cap a dos quarts de set de la tarda. I es veu que aquests dos nois es mouen sovint per la part Alta de Tar­ra­gona i l’entorn de la cate­dral. És més, els caps de set­mana solen anar a un bar musi­cal cone­gut d’aquesta zona de la capi­tal tar­ra­go­nina. D’aquests dos nois, també conei­xem les seves cares i fins i tot el seu NIE. I com ana­ven ves­tits la nit d’aque­lla com­pra estra­nya. I que la xicota d’un d’ells és colom­bi­ana i s’ha con­ver­tit a l’islam. Tot això, i encara més, cir­cula des de dijous mateix per les xar­xes soci­als. Ens arriba per totes ban­des. No pas des del compte ofi­cial dels Mos­sos d’Esqua­dra –tan meres­cu­da­ment elo­gi­ats des del fatídic 17 d’agost– ni de cap altre cos de segu­re­tat dels d’aquí ni dels d’allà. No, es veu que un li ho ha dit a un altre, i a uns quants més, que tota aquesta infor­mació l’havia pas­sat un agent dels Mos­sos a un fun­ci­o­nari de pre­sons. I que la seva dona ho va pas­sar a una com­pa­nya, i aquesta a una altra. I així el What­sapp amb tota aquesta infor­mació com­pleta dels dos nois, acom­pa­nyada amb les seves fotos res­pec­ti­ves (de cara i de per­fil, perquè es veu, segons ens diuen vir­tu­al­ment, que eren delinqüents habi­tu­als), va entrar a la cadena de la comu­ni­cació tòxica, interes­sada, per­versa. Peda­go­gia de la no con­vivència. Mis­sat­ges que ens volen por­tar cap a la des­con­fiança i fer-nos créixer l’estómac amb el racisme, la xenofòbia i l’odi cap al col·lec­tiu de musul­mans. Un col·lec­tiu que ara ha de cri­dar més que mai “Som musul­mans, no cri­mi­nals”. Que vigi­lem, ens aler­ten als tar­ra­go­nins. Que dos nois que es diuen Moha­med i Yous­sef han anat a com­prar un mat­xet. L’hor­ror d’uns atemp­tats com els de Bar­ce­lona i Cam­brils des­en­ca­dena també mol­tes misèries huma­nes. I les xar­xes soci­als i deter­mi­nats mit­jans de comu­ni­cació en són exem­ples cru­els.