Atzucac

(Em sap una mica de greu par­lar d’una mani­fes­tació que va tenir lloc fa més d’una set­mana, però els arti­cles quin­ze­nals, quin­ze­nals són.) Era una pro­testa ideològica­ment caòtica, amb ban­de­res este­la­des majo­ritària­ment amb crespó, ban­de­res espa­nyo­les majo­ritària­ment sense crespó (un detall no del tot menys impor­tant que sem­bla que hagi pas­sat des­a­per­ce­but), per no dir res de les pan­car­tes que ata­ca­ven la isla­mofòbia, la venda d’armes a l’Aràbia Sau­dita, la no-incor­po­ració dels Mos­sos a l’Euro­pol o la presència mateixa de tan­tes pan­car­tes i ban­de­res. A causa del pro­ta­go­nisme gai­rebé total dels governs català i bar­ce­loní i els seus cos­sos i ciu­ta­dans res­pec­tius durant i després dels atemp­tats, el govern espa­nyol va sen­tir la neces­si­tat d’evi­den­ciar que aquests també con­cer­nien els repre­sen­tants de l’Estat sen­cer. Per tant, se’n va enviar un munt a Cata­lu­nya, tot i sabent que, com que els atemp­tats havien tin­gut lloc en un ter­ri­tori trac­tat per aquests matei­xos repre­sen­tants com a propi però alhora aliè, per força hi hau­ria xiu­lets i este­la­des. Si no se’ls hi hagués enviat, no hi hau­ria hagut, segu­ra­ment, ni gai­res ban­de­res ni xiu­la­des ni rebom­bori de cap tipus (lle­vat d’uns aplau­di­ments per als que van aju­dar les vícti­mes) però s’hau­ria fet ben palesa la dis­cor­dança entre Cata­lu­nya i Espa­nya. Per tant, vinga omplir avi­ons –amb el resul­tat que es va fer ben palès exac­ta­ment el mateix. Un exem­ple més, vaja, de l’atzu­cac exis­ten­cial en què Madrid es troba, un mes abans del referèndum.