Opinió

Keep calm

La pistola de Txékhov

Superat l’acte final de l’u d’octubre, els guionistes ens hauran d’aclarir si es tractava d’una comèdia, d’una tragèdia o d’un vodevil

El món és un esce­nari i nosal­tres, mera­ment actors, segons diu un per­so­natge de Shakes­pe­are. Vist així, la res­pon­sa­bi­li­tat de tot ple­gat l’ha de tenir algun dra­ma­turg. En l’escena política del moment és evi­dent que hi ha un xoc de guio­nis­tes. Uns i altres estan atents a la rea­li­tat només per fer-la encai­xar amb el relat que ja han cons­truït prèvia­ment. Hi ha, aquests dies, titu­lars i edi­to­ri­als periodísti­ques que en són una mos­tra ver­go­nyosa. En el tema del procés, totes les con­ven­ci­ons del gènere dramàtic exi­gei­xen que s’arribi al ter­cer acte, al desen­llaç. Vivim una acce­le­ració embo­gida perquè hi ha dates que són a la can­to­nada i –a uns i altres– els cal que es com­plei­xin les pre­dic­ci­ons que han for­mu­lat con­tun­dent­ment. En aquesta península les expres­si­ons “no és no” o “peti qui peti” sem­pre han tin­gut un gran pre­di­ca­ment. Un que hi ente­nia molt, de tea­tre, el gran Txékhov, va fer aquesta famosa reco­ma­nació a un jove dra­ma­turg: “Si al pri­mer acte dius que hi ha una pis­tola pen­jada a la paret, al segon o al ter­cer acte aque­lla pis­tola ha de ser acci­o­nada.” Pura tècnica nar­ra­tiva. I en això estem. S’han anun­ciat de manera solemne tan­tes cer­te­ses des de Bar­ce­lona i des de Madrid, que si ara la pis­tola fes figa s’hau­rien de refer els guions a cor­re­cuita. Superat l’acte final de l’u d’octu­bre, els guio­nis­tes ens hau­ran d’acla­rir si es trac­tava d’una comèdia, d’una tragèdia o d’un vode­vil. Ara no tenen temps per aques­tes sub­ti­le­ses perquè estan ocu­pats a adap­tar no pas la vera­ci­tat dels fets a la seva ide­o­lo­gia, sinó a uti­lit­zar la ide­o­lo­gia per deci­dir la vera­ci­tat dels fets. Ens queda una espe­rança: com que vivim en temps post­mo­derns, qui sap si apa­reix un dra­ma­turg astut que pro­posi un final que tren­qui la màxima de Txékhov. Pot­ser a l’últim moment, en lloc d’un tret real, de la pis­tola en sor­tirà una ban­de­reta que digui “Pum!” i tots enten­dran que és el senyal perquè els dra­ma­turgs es posin a tre­ba­llar en una obra més ben cons­truïda i amb un desen­llaç més seriós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia