La cantarella

D’avui a un mes ja hau­rem votat. Em fa l’efecte, però, que el dia 22 de desem­bre no esta­rem tan pen­dents dels nens del col·legi de San Ilde­fonso per si can­ten el gordo. Aquest 22 de desem­bre, segons el que hagin dit les urnes, esta­rem més pen­dents de les sumes, les coa­li­ci­ons, els pos­si­bles pac­tes, però sobre­tot de com ho lle­geix el govern espa­nyol. Perquè, si les for­ces sobi­ra­nis­tes gua­nyen en vots i tor­nen a for­mar govern, què pas­sarà? Es tor­narà a apli­car l’arti­cle 155 i con­vo­ca­ran noves elec­ci­ons? Fins quan? Fins que el resul­tat sigui satis­fac­tori per als d’una banda? Aquests dies pre­vis a la publi­cació de llis­tes, des de les files del bàndol del 155 s’han afa­nyat a dir que els resul­tats es res­pec­ta­ran i que com que les elec­ci­ons del 21-D són legals i con­vo­ca­des a l’empara de la Cons­ti­tució, el que diguin les urnes s’aca­tarà. Em fa por que un cop arri­bats a aquest esce­nari i amb la con­nivència de les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees es faci cas omís del resul­tat i s’apli­qui una nova versió i més res­tric­tiva encara del famós arti­cle. I, esgri­mint que cal tor­nar al marc cons­ti­tu­ci­o­nal i a la llei, sot­me­tre Cata­lu­nya a un procés d’alge­rit­zació. Quan Chadli Bend­je­did pre­si­dia Algèria, l’any 1991, en règim de par­tit únic, va auto­rit­zar la cele­bració d’elec­ci­ons. Va orde­nar, però, una inter­venció mili­tar que va atu­rar el procés democràtic perquè en la pri­mera volta el FIS, el Front Islàmic de Sal­vació, va gua­nyar amb un 24% dels vots. Davant l’amenaça de per­dre el poder, Bend­je­did els va il·lega­lit­zar, empre­so­nar, i l’exèrcit va pren­dre el poder. Es va esten­dre un clima de guerra civil que va desem­bo­car en unes noves elec­ci­ons amb poques garan­ties democràtiques el 1995. Què hem d’espe­rar? Una situ­ació sem­blant amb la mateixa can­ta­re­lla que hem sen­tit aquests dies o un res­pecte real per l’exer­cici de democràcia que és l’únic que pot garan­tir el que vol el poble? Aquest 22 de desem­bre que ve, n’esta­rem pen­dents, però per una vegada ens esti­ma­rem més sen­tir l’enfa­dosa can­ta­re­lla dels nens de San Ilde­fonso que no pas la de certs par­tits.