Ultraviolència

Sens dubte, el Sr. Rajoy té dots per fer mol­tes coses, però no pas d’actor. Per això, la seva incre­du­li­tat indig­nada en pre­gun­tar-li si era cert que el gobi­erno havia amenaçat el govern amb “sang i morts al car­rer” si la República Cata­lana s’imple­mentés –tal com va afir­mar la Marta Rovira al dia 17– era clara­ment genuïna. Tan­ma­teix, aques­tes afir­ma­ci­ons han estat ava­la­des per en Llach i la Boya, que va afe­gir que algú havia avi­sat la CUP que els podien acu­sar d’algun “atemp­tat de falsa ban­dera amb morts” (no va ser l’exmi­nis­tre Mar­ga­llo que va dir: “Un ata­que ter­ro­rista es supera­ble pero la diso­lución de España es irre­ver­si­ble”?). A més, el peri­o­dista Jesús Rodríguez ha con­fir­mat que la caserna de Sant Cli­ment Ses­ce­bes havia estat pre­pa­rada per rebre més sol­dats; i que una uni­tat d’elit de la Guàrdia Civil s’havia ins­tal·lat a l’aero­port del Prat per si de cas calia assal­tar el Par­la­ment i el Palau. A més, a mit­jan octu­bre De Cos­pe­dal va anun­ciar que l’exèrcit estava “pre­pa­rat” per inter­ve­nir a Cata­lu­nya; i a mit­jan agost, men­tre els Mos­sos neu­tra­lit­za­ven una cèl·lula giha­dista, Sáenz de San­ta­maría feia mans i mànigues per convèncer Rajoy que enviés l’exèrcit al Prin­ci­pat. Que el gobi­erno estava capa­ci­tat, si més no, per tor­nar a uti­lit­zar la violència sem­bla prou clar. Per què el Sr. Rajoy es va com­por­tar com si tot ple­gat li vingués de nou, doncs? Pot ser que alguns dels seus minis­tres li esti­guin ama­gant els detalls més des­a­gra­da­bles de les seves ope­ra­ci­ons a Cata­lu­nya?