L’humor com a antídot

Fa uns dies, coin­ci­dint casu­al­ment amb l’estrena a TV3 del pro­grama De bon humor –amb el qual he tin­gut el plaer de col·labo­rar amb unes càpsu­les científiques sobre aspec­tes neu­rològics, psi­cològics, antro­pològics, sociològics i evo­lu­tius del riure i l’humor–, vaig tro­bar un dos­sier sobre els Palla­pu­pas, que fan pas­sar bones esto­nes als infants hos­pi­ta­lit­zats. Hi havia una entre­vista on deien: “L’equip sani­tari cura el mal d’una manera, i nosal­tres, d’una altra.” És cert que riure i estar de bon humor afa­vo­rei­xen la salut? Hi ha força bibli­o­gra­fia espe­ci­a­lit­zada sobre el tema, i en tots els casos la con­clusió és clara: riure és bo per a la salut física i men­tal. Pel que fa al cer­vell, a més, l’humor i la capa­ci­tat de riure s’asso­cien a xar­xes neu­rals de cre­a­ti­vi­tat i resiliència.

Quan riem, el cer­vell alli­bera endor­fi­nes, unes neu­ro­hor­mo­nes que gene­ren sen­sació de benes­tar. A més, con­tra­res­ten els efec­tes de l’estrès, el qual per­ju­dica la fisi­o­lo­gia de molts sis­te­mes cor­po­rals i afa­vo­reix la tensió, l’hos­ti­li­tat, l’ansi­e­tat i la depressió. I també dis­mi­nu­eix la sen­sació de dolor. En un expe­ri­ment molt curiós, es va fer que un grup de volun­ta­ris veies­sin un repor­tatge sobre l’Holo­caust o una comèdia. Després se’ls va dema­nar que sub­mer­gis­sin el braç en un con­te­ni­dor amb aigua molt freda. La sen­sació sub­jec­tiva de dolor dels que havien vist la comèdia i esta­ven de bon humor va ser molt infe­rior a la dels que havien vist el repor­tatge.

També s’ha vist que els efec­tes neu­ro­hor­mo­nals de riure incre­men­ten l’eficiència de fun­ci­o­na­ment del sis­tema immu­ni­tari, con­cre­ta­ment els ano­me­nats limfòcits T i B, que estan impli­cats en la detecció i la lluita con­tra els agents infec­ci­o­sos, i uns altres cone­guts com a “assas­sins natu­rals” (natu­ral killers), que con­tri­bu­ei­xen a com­ba­tre les cèl·lules can­ce­ro­ses. Atenció, però: riure no cura el càncer ni cap malal­tia infec­ci­osa, però pre­dis­posa el cos per res­pon­dre millor als trac­ta­ments. Final­ment, les endor­fi­nes també fan que les cèl·lules que enta­pis­sen els vasos san­gui­nis pro­du­ei­xin òxid nítric, una molècula química que té funció car­di­o­pro­tec­tora i redu­eix la infla­mació vas­cu­lar. El bon humor, per tant, afa­vo­reix la salut.

Dar­re­ra­ment, però, he sen­tit dir a diver­ses per­so­nes del meu entorn que hem afron­tat els rep­tes soci­als i naci­o­nals amb massa bon humor, com a sinònim d’ingenuïtat. Doncs bé, segons un tre­ball publi­cat el 2010, l’humor també afa­vo­reix la ingenuïtat. Tan­ma­teix, el dic­ci­o­nari inclou dues accep­ci­ons per a aquest mot: “sense dis­si­mu­lació, d’una fran­quesa inno­cent”, i també “nat lliure”. L’humor, pel fet de dis­mi­nuir la tensió, l’hos­ti­li­tat, l’ansi­e­tat i la depressió, i d’esti­mu­lar la cre­a­ti­vi­tat i la resiliència, també ens ajuda a ser lliu­res.