Dades i escola

En la deno­mi­nada era de la infor­mació i la comu­ni­cació es manté, en gran mesura, l’accés lliure a les dades. Això demo­cra­titza el saber com mai abans s’havia produït en la història de la huma­ni­tat. Aquest feno­men ha trans­for­mat, i seguirà fent-ho en els pro­pers temps, les nos­tres soci­e­tats i les fun­ci­ons de les ins­ti­tu­ci­ons i les pròpies rela­ci­ons inter­per­so­nals a tots els nivells.

La pro­gressió geomètrica de dades i la seva inter­con­nexió en forma d’algo­rit­mes, que ja esca­pen del con­trol de les per­so­nes, governs i ins­ti­tu­ci­ons, està trans­for­mant les rela­ci­ons de poder tra­di­ci­o­nals. Gai­rebé cap govern, per més impor­tant que sigui, ni cap ins­ti­tució de pres­tigi en el temps ante­ri­ors (sis­te­mes polítics, ideològics, econòmics, reli­gi­o­sos, finan­cers, comer­ci­als, comu­ni­ca­tius, edu­ca­tius, etc.) té la més mínima idea de com serà el món d’aquí a unes dècades, ni si les seves fun­ci­ons tra­di­ci­o­nals man­tin­dran cap mena de vigència i eficàcia en les soci­e­tats futu­res.

En aquest esce­nari els sis­te­mes edu­ca­tius estan obli­gats a repen­sar-se pro­fun­da­ment. Un dels aspec­tes cab­dals seria pre­gun­tar-nos sobre quins con­tin­guts (dades) fona­men­tals han de con­ti­nuar for­mant part del reper­tori cur­ri­cu­lar que ofe­rim a l’alum­nat. Els hem de con­ti­nuar dema­nant que apren­guin dades i més dades quan podran acce­dir-hi per altres canals? O, per con­tra, els hem d’ofe­rir eines crítiques perquè puguin inter­pre­tar aques­tes dades i, per tant, sàpiguen qui­nes han d’obviar, rela­ti­vit­zar, con­fron­tar, veri­fi­car o rela­ci­o­nar? La pre­o­cu­pació per trans­me­tre dades perquè siguin apre­ses pels alum­nes ha estat l’eix cen­tral dels nos­tres sis­te­mes edu­ca­tius. Ara cal­dria pri­o­rit­zar les com­petències que garan­tei­xin l’escru­tini d’un món envol­tat de dades i algo­rit­mes que si no ets capaç de fil­trar poden aca­bar per diri­gir-te com­ple­ta­ment la vida, és a dir, coman­dar les teves deci­si­ons.

Neces­si­tem un sis­tema edu­ca­tiu l’objec­tiu prin­ci­pal del qual sigui con­tri­buir a fer per­so­nes amb capa­ci­tat d’anàlisi crítica, amb cri­te­ris per inter­pre­tar un món cada cop més com­plex i caòtic. L’escola ha de ser un esce­nari, en forma de labo­ra­tori, on tots els seus mem­bres col·labo­ren entre ells per ori­en­tar-se i for­mar-se a par­tir de dos prin­ci­pis inne­go­ci­a­bles: la lli­ber­tat i auto­no­mia per­so­nal (el pro­jecte de vida de cadascú) i la necessària col·labo­ració i coo­pe­ració en grup que soci­a­litzi la nos­tra capa­ci­tat crítica i ens pre­pari per exer­cir una ciu­ta­da­nia lliure i democràtica. El món que s’albira ens ofe­rirà grans pos­si­bi­li­tats per acce­dir al con­junt de conei­xe­ments que la huma­ni­tat vagi ges­tant, però també con­tindrà grans perills d’assi­mi­lació i diri­gisme exer­cits per un gran entra­mat de dades inde­pen­dit­zat del con­trol humà.