En sobren motius

No gaire lluny d’aquí, una dona agre­dida sexu­al­ment que pro­ba­ble­ment tri­garà temps a recu­pe­rar-se del tràngol ha de donar expli­ca­ci­ons, fins i tot en seu judi­cial, sobre si ves­tia pro­vo­ca­tiva o si va som­riure al seu agres­sor. Una dona política cata­lana que quan parla tot­hom hau­ria de callar i pren­dre apunts de dig­ni­tat i hones­te­dat, ha de sen­tir una allau de vòmits men­tals de polítics, peri­o­dis­tes i ter­tu­li­ans sobre la seva apa­rença i la seva higi­ene per­so­nal, com si la missió feme­nina al món fos –a banda de parir, és clar– guar­nir l’espai d’indi­vi­dus empu­de­gats de càmfora.

En aquesta part d’Occi­dent hi ha dones que espe­ren un fill no desit­jat i que han d’acu­dir a la medi­cina pri­vada perquè a la pública certs “objec­tors” li posen pegues per avor­tar, com si fos un capritx i no la lliure dis­po­sició del propi cos. En mol­tes pro­fes­si­ons i amb excu­ses diver­ses, les dones cobren menys que els homes fent la mateixa feina i tenint igual o fins i tot millor qua­li­fi­cació. Oh ves, diran alguns, també es fiquen amb la tofa d’en Puig­de­mont i el ser­rell de l’Ana­sa­gasti, que si les denúncies fal­ses, que pit­jor estan a l’Afga­nis­tan, que qui pensa en mi, pobre home blanc hete­ro­se­xual; que si l’atu­rada del dia 8 de Març és política i no labo­ral... No ens digueu què o com ho hem de fer. No sou l’únic model humà. Nosal­tres som para­digma també. Digueu que us fa basarda o que us esgar­ria els plans, però no que no n’hi ha raons ni que la vaga no és legítima. Ens en sobren motius.