Recuperar Medi Ambient

Més de 40 enti­tats de la Fede­ració Eco­lo­gis­tes de Cata­lu­nya han tramès als grups par­la­men­ta­ris un mani­fest recla­mant al govern de la Gene­ra­li­tat que s’està per­fi­lant que es recu­peri el Depar­ta­ment de Medi Ambi­ent, les com­petències del qual, dar­re­ra­ment, s’han repar­tit entre el depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat i el d’Agri­cul­tura, cir­cumstància que els sig­nants (entre els quals enti­tats relle­vants del ter­ri­tori, com Ipcena-Lleida; Gepec, Camp de Tar­ra­gona; Iae­den, Empordà; Cepa i Estratègia Cata­lana Residu Zero, Baix Llo­bre­gat, i la Pla­ta­forma en Defensa de l’Ebre) con­si­de­ren que és ina­pro­pi­ada en “sub­or­di­nar la pro­tecció ambi­en­tal a Obres Públi­ques i Infra­es­truc­tu­res”.

Aquesta és una rei­vin­di­cació històrica del movi­ment ambi­en­ta­lista i eco­lo­gista, cada cop més man­co­mu­nats a l’hora de fer front als rep­tes de la crisi ecològica que vivim (canvi climàtic, pèrdua de bio­di­ver­si­tat, resi­dus, con­ta­mi­na­ci­ons diver­ses, pro­blemàtiques nuclear i de les ener­gies reno­va­bles, con­seqüències de l’agri­cul­tura indus­tri­a­lit­zada, etc.) i, per tant, és lògic i urgent que aquesta rei­vin­di­cació –i més en un moment polític com el que estem pas­sant– torni a aflo­rar per part d’aquells movi­ments popu­lars més com­pro­me­sos, que no saben ni poden des­lli­gar l’ambició de cons­ti­tuir una Cata­lu­nya repu­bli­cana amb la neces­si­tat ine­lu­di­ble de crear, també, les con­di­ci­ons per a una eco­no­mia ecològica que faci real, democràtica i equi­li­brada aquesta República somi­ada.

“Cal tenir un sol depar­ta­ment amb les com­petències ambi­en­tals ple­nes”, diuen aques­tes enti­tats i, tan impor­tant com això, remar­quen el neces­sari “des­ple­ga­ment d’una ori­en­tació trans­ver­sal de sos­te­ni­bi­li­tat que amari tota l’acció de govern de la Gene­ra­li­tat”. Aquí cre­iem que està el nucli de l’afer, ja que els par­tits majo­ri­ta­ris que han gover­nat fins ara han que­dat seduïts per l’eco­no­mia de crei­xe­ment expan­siva, con­cen­trada, espe­cu­la­tiva i ara finan­ci­a­rit­zada, atenta només a satis­fer els grans con­glo­me­rats indus­tri­als, ban­ca­ris i energètics, cau­sants de la cor­rupció impe­rant, en comp­tes de per­me­tre un ree­qui­li­bri ter­ri­to­rial basant-se en l’eco­no­mia ecològica, aque­lla que per­met l’ús dels recur­sos locals sense mal­me­tre’ls, que en dis­tri­bu­eix les ren­des que gene­ren per tot el ter­ri­tori, que paci­fica les eco­no­mies de cada sec­tor i que no obliga, el sec­tor agrícola, pes­quer o fores­tal, a sobre­ex­plo­tar la natu­ra­lesa, verge o con­re­ada, i a pro­duir per damunt del que és rao­na­ble­ment admis­si­ble. Si la page­sia i els altres sec­tors pri­ma­ris es veuen obli­gats a incre­men­tar les seves pro­duc­ci­ons (i a hipo­te­car-se per fer-hi front) és perquè els preus de base que reben per un mer­cat con­tro­lat per forts mono­po­lis és de misèria.

El sin­di­ca­lisme agrari és ben cons­ci­ent d’aquesta situ­ació i tracta de fer ali­an­ces amb els con­su­mi­dors urbans per ins­tau­rar l’agri­cul­tura ecològica, res­pec­tu­osa amb els sòls, alli­be­rant-los de l’excés de fer­ti­lit­zants químics. D’igual manera, el nou govern, per fi, hau­ria de poder aten­dre les peti­ci­ons dels sec­tors soci­als i pro­duc­tius més cons­ci­ents, con­vençuts que una gestió ambi­en­tal res­pon­sa­ble faci­lita, molt més que l’actual, una eco­no­mia sane­jada.