Gràfiques del Matarranya

Enguany, Gràfiques del Matar­ra­nya cele­bra els seus 25 anys d'existència. Al llarg dels segles, el paper de les imprem­tes en la difusió de la cul­tura i de les idees trans­for­ma­do­res és sobra­da­ment cone­gut. Dels llu­nyans pro­ces­sos inqui­si­to­ri­als sobre alguns impres­sors al paper des­ta­cat dels obrers de les arts gràfiques en el segle XIX i començaments del XX en la lluita per l'eman­ci­pació social, el tre­ball d'aque­lles per­so­nes que tenen cura per repro­duir sobre paper, en tira­des més o menys llar­gues, les idees, els sen­ti­ments, els conei­xe­ments o les cri­des d'altres, ha estat clau.

En la seva rela­ti­va­ment curta vida, la tra­jectòria d'aquesta empresa cre­ada per un reu­senc que tornà al poble de les arrels fami­li­ars –Cala­ceit– no des­me­reix en abso­lut la millor tra­dició cul­tu­ral i social de l'ofici. Per la qua­li­tat del pro­ducte i la capa­ci­tat d'adap­tació, en uns anys en què les trans­for­ma­ci­ons tec­nològiques han estat enor­mes, però sobre­tot per la seva impli­cació mili­tant en l'acti­vi­tat i l'asso­ci­a­ci­o­nisme cul­tu­ral del país. Un país que comença en la pro­xi­mi­tat del Matar­ra­nya i comar­ques veïnes de la franja ara­go­nesa cata­la­no­par­lant i que va de les Ter­res de l'Ebre al Camp, o al con­junt dels Països Cata­lans, allí on hi ha col·lec­tius amb volun­tat de cons­truir espais comuns de conei­xe­ment, com la revista Cara­me­lla.

La com­pli­ci­tat de les imprem­tes en l'esde­ve­nir de les asso­ci­a­ci­ons cul­tu­rals que mal­dem per sobre­viure en un món d'eco­no­mia ajus­tada és clau. No par­laré per altres, però sense la col·labo­ració entu­si­asta i pro­fes­si­o­nal, voluntària més enllà de l'estricte encàrrec de feina, sense el seu suport davant la migra­desa de recur­sos, una enti­tat com Car­rutxa no hau­ria pogut desen­vo­lu­par, ni de bon tros, la seva tasca de divul­gació cul­tu­ral. I no podria cele­brar, aquest 2010, el seu 30è ani­ver­sari.