Llarga vida i prosperitat

El segle pas­sat ens va dei­xar pen­sa­dors i pen­sa­ments cons­pi­cus. Alguns de molta ano­me­nada, d’altres d’ama­gats en suports modes­tos, com ara lemes uni­ver­sals popu­la­rit­zats en humils pin­ta­des als murs o màximes eter­nes en guions fugis­sers de pel·lícules o sèries. Veient la situ­ació actual, em ve al cap una gran frase de Mr. Spock, un dels per­so­nat­ges pro­ta­go­nis­tes de la saga Star Trek, quan, encar­nat per un deliciós Leo­nard Nimoy d’ore­lles vul­ca­ni­a­nes, va dir, citant al seu torn Conan Doyle: “Quan eli­mi­nem tot l’impos­si­ble, el que queda, ni que sigui impro­ba­ble, ha de ser la veri­tat.”

Quan­tes amo­nes­ta­ci­ons ha rebut l’eco­no­mia cata­lana en aquests últims temps? Quan­tes ame­na­ces dub­to­sa­ment docu­men­ta­des s’han emès? Quants insults impúdics als mit­jans i a les xar­xes? La rea­li­tat és la que és, i és impos­si­ble enfon­sar una eco­no­mia cata­lana tan fàcil­ment com vol­drien alguns. Ens cal­dran uns anyets de pers­pec­tiva per valo­rar el que s’ha esde­vin­gut, és cert. Però les últi­mes xifres de la comp­ta­bi­li­tat de l’Estat indi­quen que el Prin­ci­pat con­ti­nua sent el seu motor econòmic i que cada cop hi té més pes. El PIB català, que el 2013 equi­va­lia a un 18,8% de l’esta­tal, va pas­sar a ser-ne un 19,2%, pon­de­ració que, a més, va créixer una dècima el 2017. Tot ple­gat referma una altra reflexió de Spock: “La falta de dades és una invi­tació al perill.” Obser­vem-les, doncs.