El banc de Puig Vayreda

A pocs metres, abans d’arri­bar a l’entrada del cas­tell de Sant Fer­ran de Figue­res, hi ha un banc mig de pedra i d’obra que es coneix popu­lar­ment com “el banc del gene­ral”. Està situat en un punt ele­vat, un lloc pri­vi­le­giat des d’on es pot obser­var gai­rebé a vista d’ocell la ciu­tat de Figue­res i la plana empor­da­nesa. Si s’acos­ten a la for­ta­lesa, els acon­se­llo que seguin una estona en aquest banc. Segur que de ben jove ho devia fer Edu­ard Puig Vay­reda, que, enci­sat per la màgia del lloc, va deci­dir que Des del banc del gene­ral seria l’encapçala­ment de les seves colum­nes periodísti­ques que publi­ca­ria amb regu­la­ri­tat en dife­rents mit­jans de comu­ni­cació locals i naci­o­nals, on com a obser­va­dor comen­tava i ana­lit­zava l’actu­a­li­tat empor­da­nesa al llarg de més de trenta anys. Puig Vay­reda, des que va començar a escriure aquesta columna, va sig­nar amb el pseudònim de Pere Car­rer, pri­mer com a col·labo­ra­dor del diari Tele/eXpress a par­tir de la dècada dels anys setanta, fins pràcti­ca­ment la des­a­pa­rició d’aquest rota­tiu de tar­des, el desem­bre del 1980, i després ho faria en altres mit­jans.

S’ha par­lat molt, aquests dies, de l’Edu­ard Puig Vay­reda com a polític en els pri­mers anys de la tran­sició, de la fun­dació de CDC, que a Figue­res es va fer en una reunió amb Jordi Pujol a casa seva, dels anys d’alcalde i sobre­tot de la seva ves­sant d’enòleg, direc­tor de l’Incavi, de docent, de la seva vin­cu­lació al món cul­tu­ral, de les eta­pes en què va pre­si­dir l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Empor­da­ne­sos o Joven­tuts Musi­cals, o pels lli­bres que ha publi­cat. Però s’ha dit poc, o gai­rebé res, de la seva vocació i fas­ci­nació pel món del peri­o­disme. Va començar la car­rera a l’Escola de Peri­o­disme de Bar­ce­lona amb la Isa­bel-Clara Simó i l’Alfons Quintà. Al llarg de la seva vida mai va dei­xar de col·labo­rar amb mit­jans de comu­ni­cació, només cal repas­sar la llista dels que hi va publi­car: El Noti­ci­ero Uni­ver­sal, Tele/eXpres, La Van­guar­dia, Avui, El Punt, Bou­quet, Serra d’Or, La Cuina, Girona Gas­tronòmica, Hora Nova, L’Empordà, Gas­tro­nomía y Eno­logía, Infor­mavi, 9 País, Presència, Revista de Girona, Ori­enta, La pámpana de Baco, La Gaceta rural, Los gor­ros blan­cos, o Agro­pi­re­lli, entre d’altres. Ara que ens ha dei­xat, tro­ba­rem a fal­tar la seva iro­nia fina que el carac­te­rit­zava, i si volem recor­dar alguns dels seus arti­cles, sem­pre podem recórrer al lli­bre que va publi­car el 2012: Des del banc del gene­ral. 1978-2011: 33 anys mirant l’Empordà.