Futur català

De fa mesos ger­mina una ini­ci­a­tiva que es des­ple­garà del tot a la tar­dor: el Congrés Par­ti­ci­pa­tiu Cata­lu­nya i Futur. Aspira a la mobi­lit­zació àmplia, oberta, aple­ga­dora de tota mena de sen­si­bi­li­tats i expec­ta­ti­ves. S’ins­pira en la fita memo­ra­ble del Congrés de Cul­tura Cata­lana que del 1975 al 1977 va ser un revul­siu social de gran abast. Lla­vors es va atreure cap a la cata­la­ni­tat activa mol­tes per­so­nes que volien inter­ve­nir en la recons­trucció del país fent camí al cos­tat dels polítics. Però en aquell temps, com ara, volíem avançar més enllà de la política, en els ter­ri­to­ris de la llen­gua i de la consciència naci­o­nal recol­zada en trets genuïns de tots els camps: història, dret, medi natu­ral, eco­no­mia, lite­ra­tura, ciència, música, esports, art, arqui­tec­tura, mit­jans de comu­ni­cació. Des dels temps de la Renai­xença, el cata­la­nisme ha pujat gra­ons d’aquesta natu­ra­lesa: I Congrés Cata­la­nista (1880); Congrés Català de Juris­con­sults (1881); I Congrés Uni­ver­si­tari Català (1903), i la gran fita històrica del I Congrés Inter­na­ci­o­nal de la Llen­gua Cata­lana (1906), com­pa­ra­ble en mag­ni­tud amb el de la Cul­tura del 1975 i amb el de Cata­lu­nya i Futur, que acce­le­rarà la des­closa a par­tir de setem­bre. L’ave­nir del país depèn de la política, és clar. Però també de la volun­tat de la gent en tots els camps de la vida col·lec­tiva. Només amb una acció par­ti­ci­pa­tiva i lliure que obri nous horit­zons es poden asso­lir els objec­tius de viure en una democràcia plena, apro­fun­dida i de qua­li­tat humana i social.