Josep Fontana

Josep Fon­tana, tota una vida entre lli­bres, des de l’acti­vi­tat de lli­bre­ter de vell del seu pare fins a la donació de la seva bibli­o­teca a la UPF. Estava al cas de tot i de tot arreu. La seva curi­o­si­tat era uni­ver­sal, seguia de prop les nove­tats i les com­par­tia. Fon­tana era tímid i ama­ble, dis­cret i generós, savi i modest. Cons­ci­ent de la dimensió i la funció de l’ofici d’his­to­ri­a­dor era un obrer molt qua­li­fi­cat de l’anàlisi històrica.

Ningú no ha recor­dat aquests dies que ja l’any 1955 es va estre­nar amb un arti­cle de referència durant dècades sobre el comerç exte­rior de Bar­ce­lona a finals del segle XVII en els Estu­dios de His­to­ria Moderna que havia fun­dat Jaume Vicens Vives; aquí publi­ca­ven els joves dei­xe­bles de Vicens i els savis amics de Vicens de tot el món. Tenia 25 anys. L’any 1961 va publi­car en els Epi­so­dis de la Història un lli­bret sobre la Revo­lució de 1820 a Cata­lu­nya i el mateix any va publi­car un tre­ball sobre la Borsa de Bar­ce­lona. També en els Epi­so­dis el 1963 va publi­car un volu­met sobre Ari­bau i la indústria coto­nera cata­lana.

Però tota la potència intel·lec­tual, his­to­ri­ogràfica i meto­dològica de Fon­tana es va des­ta­par l’any 1971 amb La qui­e­bra de la monarquía abso­luta. A par­tir d’aquí la revo­lució libe­ral, les con­tra­dic­ci­ons de la hisenda pública espa­nyola van mar­car els estu­dis més lúcids sobre la soci­e­tat espa­nyola del segle XIX. Després res­po­nent a un pro­grama molt pla­ni­fi­cat vin­drien les grans apor­ta­ci­ons meto­dològiques, de síntesi i els grans volums sobre la soci­e­tat con­tem­porània que han mar­cat la seva pro­ducció més recent. La res­posta del públic a la seva obra sobre la història de Cata­lu­nya va ser segu­ra­ment la plena con­fir­mació de la seva capa­ci­tat de lli­gar anàlisi, recerca, síntesi i divul­gació amb eficàcia, sen­tit crític i com­promís.